bacteroide - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Gènere de bacteris (Bacteroides sp) constituït per cèl·lules gramnegatives, en forma de bacil o filament, immòbils o mòbils amb flagels perítrics. Són anaerobis, i el seu metabolisme, típicament fermentatiu, produeix una mescla de compostos que inclou els àcids acètic, fòrmic, làctic, propiònic i succínic. Són components habituals del rumen; en els humans i altres animals, es troben a la boca i en el budell gros, on són els bacteris predominants. Algunes espècies són patògens oportunistes i s'han aïllat en abscessos i teixits necròtics. El gènere comprèn al voltant d'una quarantena d'espècies, essent-ne l'espècie tipus B. fragilis, que es troba en apendicitis, septicèmies, infeccions del tracte urogenital i en abscessos del fetge, la pelvis i els pulmons. Altres espècies són B. melaninogenicus, que generalment es troba associat amb altres microorganismes en infeccions bucals, respiratòries, intestinals i urogenitals; B. nodosus, que infecta el bestiar boví i cabrum; B. pneumosintes, present en secrecions rinofaríngies d'individus sans; etc.