Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
zimina

Bioquímica i biologia molecular

  • ca  enzim, n m
  • ca  zimina, n f sin. compl.
  • es  enzima, n f
  • fr  enzyme, n f
  • en  enzyme, n

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Cadascun dels biocatalitzadors (generalment de natura proteica) que intervenen en el metabolisme dels éssers vius accelerant la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s'esdevindrien amb molta lentitud. Actualment hom coneix més d'un miler d'enzims aïllats, 150 dels quals han estat cristal·litzats. Atesa la natura proteica dels enzims, llurs propietats són les de la proteïna; així, són sensibles a la calor, i en solució llur desnaturalització és ràpida per damunt dels 60°C. Una de les característiques més importants dels enzims és llur especificitat, és a dir, la propietat que tenen d'actuar només sobre una substància o grup de substàncies, fet que caracteritza els enzims entre la majoria dels altres catalitzadors coneguts. Segons llur localització hom diferencia els exoenzims, que es difonen en el medi a partir del cos cel·lular, dels endoenzims, que resten dins la cèl·lula i que es poden separar del triturat cel·lular per centrifugació diferencial. En alguns casos, la proteïna enzímica tota sola és inactiva (apoenzim) i és mitjançant la unió amb un cofactor orgànic (coenzim) que produeix un complex actiu (holoenzim). D'altres cofactors orgànics units a la proteïna enzímica són anomenats grups prostètics. Actualment els enzims són classificats segons les normes de la Comissió d'Enzims de la Unió Internacional de Bioquímica.

Nota

  • La denominació enzim està formada a partir del grec en 'en' i zýme 'ferment, llevat'.
zimina

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  zimina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Extret pancreàtic preparat per a ús terapèutic.
zimo-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

  • ca  zimo-
  • ca  zim- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Formes prefixades del mot grec zýme, que significa ferment.
zimoexcitador

Bioquímica i biologia molecular

  • ca  zimoexcitador, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Substància que actua convertint els zimògens en enzims.
zimòfor

Bioquímica i biologia molecular

  • ca  zimòfor, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Grup d'àtoms de la molècula d'un enzim responsable de la seva acció específica.
zimòfor -a

Bioquímica i biologia molecular

  • ca  zimòfor -a, adj

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Que és responsable de l'acció específica d'un enzim.
zimogen -ògena

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular

  • ca  zimogen -ògena, adj

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Dit de la substància o del microorganisme que causa fermentació.
zimogènesi

Bioquímica i biologia molecular

  • ca  zimogènesi, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Formació d'un enzim a partir d'un zimogen.
zimogènic -a

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular

  • ca  zimogènic -a, adj

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Relatiu o pertanyent a la zimogènesi.
zimoide

Microbiologia i patologia infecciosa

  • ca  zimoide, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Bacteri que té aspecte de llevat.