baka
baka
- ca baka
- cod baka
- de Baka
- de Babinga sin. compl.
- de Bebayaga sin. compl.
- de Bibaya sin. compl.
- en Baka
- es baka
- eu baka
- fr baka
- fr babinga sin. compl.
- fr bebayaga sin. compl.
- fr bibaya sin. compl.
- fr pygmée sin. compl.
- gl baka
- it baka
- nl Baka
- nl Babinga sin. compl.
- nl Bebayaga sin. compl.
- nl Bibaya sin. compl.
- pt baka
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun.
La llengua baka no havia estat identificada fins a l'any 2009, quan un grup de lingüistes i antropòlegs van emprendre un estudi de les comunitats muyang (Blench et al., 2009). Els escassos parlants de baka viuen barrejats amb els parlants de muyang i moloko, llengües que també pertanyen al grup txàdic central.
Tots els parlants de baka tenen entre 15 i 90 anys. El gruix més significatiu se situa a la franja dels més grans de 40. Pertanyen a famílies muyang o, més rarament, integren petites unitats familiars dins de la comunitat muyang.
La situació actual de la població baka és el resultat d'un procés sociològic d'incorporació de clans veïns. Tradicionalment, els muyang i els baka eren clans exogàmics: les dones s'havien de casar fora del clan propi i els homes baka havien de buscar muller de llengua diferent. Com que tots els baka parlen muyang, les dones casades amb homes baka no tenien necessitat d'aprendre la llengua del marit, fet que va afavorir que s'interrompés la transmissió intergeneracional de la llengua baka.
A més de conèixer perfectament el muyang, la majoria de parlants nadius de baka són competents també en mandara i ful, les dues principals llengües vehiculars de la regió. Els infants, que ja no parlen baka, aprenen francès a l'escola.
La llengua està vivint un ràpid procés de substitució.
La llengua baka no havia estat identificada fins a l'any 2009, quan un grup de lingüistes i antropòlegs van emprendre un estudi de les comunitats muyang (Blench et al., 2009). Els escassos parlants de baka viuen barrejats amb els parlants de muyang i moloko, llengües que també pertanyen al grup txàdic central.
Tots els parlants de baka tenen entre 15 i 90 anys. El gruix més significatiu se situa a la franja dels més grans de 40. Pertanyen a famílies muyang o, més rarament, integren petites unitats familiars dins de la comunitat muyang.
La situació actual de la població baka és el resultat d'un procés sociològic d'incorporació de clans veïns. Tradicionalment, els muyang i els baka eren clans exogàmics: les dones s'havien de casar fora del clan propi i els homes baka havien de buscar muller de llengua diferent. Com que tots els baka parlen muyang, les dones casades amb homes baka no tenien necessitat d'aprendre la llengua del marit, fet que va afavorir que s'interrompés la transmissió intergeneracional de la llengua baka.
A més de conèixer perfectament el muyang, la majoria de parlants nadius de baka són competents també en mandara i ful, les dues principals llengües vehiculars de la regió. Els infants, que ja no parlen baka, aprenen francès a l'escola.
La llengua està vivint un ràpid procés de substitució.
