Qui no ha sortit mai de gresca durant les hores del vespre perquè així el cos ens aguanta amb més dignitat l’endemà? Efectivament, aquí darrere hi ha un concepte de moda que darrerament posen en pràctica joves i grans, és intergeneracional: el vespreig.
Proposem vespreig per anomenar el que en castellà se’n diu tardeo: l’activitat social que consisteix a sortir abans de la nit amb amics, companys, coneguts i saludats, sovint durant les hores del vespre, en bars, terrasses o altres espais d'oci, combinant tapes, copes, música, conversa i algun flirteig. Com a forma complementària, tenim la denominació horabauxa, que és un acrònim format a partir de horabaixa (forma pròpia del balear) i disbauxa.
Per què apostem per vespreig? Partim de l’arrel vespre perquè té l’avantatge que es diu en tots els dialectes i sembla que coincideix bastant amb l'hora en què es fa aquesta activitat. A més a més, permet el joc amb el verb vesprejar, que ja existeix amb el sentit més general de ‘fer-se fosc’; però no s’entrebanca amb un sentit ja existent en una part o altra del domini. Per tant, vespreig té aquell toc de singularitat pel que fa al concepte i alhora d’informalitat, amb la terminació en -eig.
Així que ja ho sabeu, a partir d’ara més vespreig i menys tardeig o tardeo. Apunteu-vos a la moda d’anar de vespreig o, fins i tot, directament podeu vesprejar amb aquest nou sentit. No badeu. Salut i sort!
