Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

verb inacusatiu - Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  verb inacusatiu, n m
  • es  verbo inacusativo
  • fr  verbe inaccusatif
  • en  unaccusative verb

Definición
Verb intransitiu que selecciona un argument amb el paper semàntic de pacient o tema.

Nota

  • Per exemple, nàixer, morir, arribar. L'argument d'aquests verbs presenta propietats típiques dels complements directes i dels subjectes. Com els primers, ocupa sovint una posició postverbal (Ha arribat molta gent), pot formar part de construccions de participi absolut (Una vegada arribats els convidats, van començar la festa) i admet la pronominalització per en (De trens, n'han arribat tres). Com els subjectes, concorda amb el verb en nombre i persona. En el català antic, aquests verbs seleccionen l'auxiliar ser en les formes de perfet (És arribat 'ha arribat'). Per a donar compte d'aquestes característiques, en la gramàtica generativa es considera que aquests verbs seleccionen un argument intern al qual no poden atorgar cas acusatiu i que per això es pot desplaçar a la posició de subjecte. Així mateix, en la gramàtica relacional s'assumeix que l'argument d'aquests verbs té la funció de complement directe en el primer estrat i de subjecte en l'estrat final. També han rebut el nom de verbs ergatius, tot i que generalment s'estableix una distinció entre ergatiu i inacusatiu. Dins de la classe tradicional dels verbs intransitius, s'oposen als verbs inergatius.