verb incoatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb incoatiu
verb incoatiu
- ca verb incoatiu, n m
- ca incoatiu, n m sin. compl.
- es incoativo
- es verbo incoativo
- fr inchoatif
- fr verbe inchoatif
- en inceptive
- en inchoative
- en inchoative verb
Definición
Verb de la tercera conjugació que té l'increment ‑sc- o ‑eix (o les variants formals i gràfiques) en les formes de present que no presenten vocal temàtica.
Nota
- Per exemple el verb servir, que té formes amb l'increment en casos com serveix (o servix), servisca (o serveixi, servesqui). Aquests verbs reben el nom de incoatius perquè l'increment prové del sufix derivatiu llatí ‑sc-, que originàriament tenia un valor aspectual incoatiu (per exemple FLORESCIT 'floreix').
