verb exercitatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb exercitatiu
verb exercitatiu
- ca verb exercitatiu, n m
- es verbo ejercitativo
- fr verbe exercitatif
- en exercitive verb
Definición
En la terminologia de John L. Austin, verb que assenyala algun tipus de dret, poder o influència.
Nota
- Per exemple, designar, nomenar, vetar, aconsellar, etc. Quan aquests verbs s'utilitzen com a performatius, es parla d'acte il·locutiu exercitatiu. Així, T'aconselle que soluciones aviat el problema.
