verb de volició - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb de volició
verb de volició
- ca verb de volició, n m
- ca verb de voluntat, n m sin. compl.
- es verbo de volición
- es verbo de voluntad
- fr verbe de volition
- fr verbe de volonté
- en verb of volition
Definición
Verb que expressa el desig, la intenció o l'ànim del subjecte de fer o de fer fer alguna cosa, o bé el desig o l'ànim perquè s'haja fet, com voler, desitjar, esperar, preferir.
Nota
- Són verbs que poden prendre com a complement una subordinada substantiva en subjuntiu (Vol que parles tu amb els pares) o en infinitiu (Vol parlar ell amb els pares). Alguns verbs de llengua poden funcionar també com a verbs de volició i, aleshores, es construeixen amb una subordinada substantiva en infinitiu (Li va dir que se n'anés). També s'anomenen verbs de voluntat.
