variant - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
variant
variant
- ca variant, n f
- es variante
- fr variante
- en variant
Definición
Element lingüístic que equival funcionalment i semànticament a un altre.
Nota
- Per exemple, són variants els morfemes ‑va i ‑ia de l'imperfet d'indicatiu. Les variants fonètiques s'anomenen al·lòfons; les morfològiques, al·lomorfs. Les variants poden ser combinatòries o lliures.
