traça - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
traça
traça
- ca traça, n f
- ca t, n f abrev.
- es huella
- es t abrev.
- fr trace
- fr t abrev.
- en trace
- en t abrev.
Definición
En la teoria del règim i del lligam, categoria buida producte del desplaçament d'un element.
Nota
- En l'oració On has anat t?, la t representa la traça que l'interrogatiu on ha deixat en la posició que ocupava originàriament. La traça ha d'aparéixer lligada, i coindexada, pel seu antecedent: Oni has anat ti?
