implícit -a - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
implícit -a
implícit -a
- ca implícit -a, adj
- ca tàcit -a, adj sin. compl.
- es implícito ‑ta
- es tácito ‑ta
- fr implicite
- fr tacite
- en implicit
Definición
Que no té realització fonològica però sí propietats sintàctiques o semàntiques.
Nota
- Per exemple, el subjecte de l'oració Tenen molta fam, que, tot i no aparéixer explícit, imposa al verb la concordança en tercera persona del plural i s'interpreta a partir del context discursiu o situacional.
