enunciat constatatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
enunciat constatatiu
enunciat constatatiu
- ca enunciat constatatiu, n m
- ca enunciat verificatiu, n m sin. compl.
- es constativo
- es enunciado constatativo
- fr énoncé constatatif
- en constative utterance
Definición
En la terminologia de John L. Austin, enunciat descriptiu que proporciona una informació factual i que és susceptible de ser vertader o fals.
Nota
- Per exemple, Lluís se n'anà amb autobús. S'oposa a enunciat performatiu.
