complementador - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
complementador
complementador
- ca complementador, n m
- ca C, n m abrev.
- ca COMP, n m abrev.
- es complementador
- es C abrev.
- es COMP abrev.
- fr complétiviseur
- fr C abrev.
- fr COMP abrev.
- en complementizer
- en C abrev.
- en COMP abrev.
Definición
En la teoria del règim i del lligam, node que en la sintaxi pot estar ocupat per la conjunció que, per pronoms relatius i per elements focalitzats.
Nota
- En un primer moment aquest node fou considerat com a especificador del node O (oració). Posteriorment, però, es considerà que el complementador és el nucli d'una projecció màxima (el sintagma complementador) que té com a complement l'oració flexionada o sintagma flexiu.