complement circumstancial - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
complement circumstancial
complement circumstancial
- ca complement circumstancial, n m
- ca adjunt circumstancial, n m sin. compl.
- ca circumstancial, n m sin. compl.
- es adjunto circunstancial
- es circunstancial
- es complemento circunstancial
- fr adjoint circonstanciel
- fr circonstanciel
- fr complément circonstanciel
- en adverbial adjunct
- en adverbial complement
Definición
Complement del verb que aporta una delimitació modal, temporal, local, etc.
Nota
- Els complements circumstancials poden presentar la forma d'un sintagma preposicional, com a l'hort en Estava treballant a l'hort, d'un adverbi o sintagma adverbial, com demà en Ens veurem demà, o menys habitualment d'un sintagma nominal, com el dia quatre en Es casen el dia quatre. Els circumstancials són adjunts del predicat, i per tant, constituents no exigits pel significat del verb i sintàcticament prescindibles. No tots els complements locatius, temporals, de manera, etc., funcionen com a circumstancials, ja que n'hi ha que són exigits pel semantisme del verb i no són sintàcticament prescindibles: Es troba molt bé, però *Es troba. En aquest cas, però, és preferible parlar de complement de règim verbal o de complement pseudocircumstancial. Tenint en compte que els circumstancials funcionen com a adjunts, hi ha autors que eviten l'expressió tradicional de complement circumstancial i parlen d'adjunts circumstancials o de complements adjunts circumstancials.