àton -a - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
àton -a
àton -a
- ca àton -a, adj
- es átono ‑na
- fr atone
- en atonic
Definición
Dit de la vocal, síl·laba o mot relativament desproveït d'accent d'intensitat, o de freqüència tonal, respecte a un altre que presente un grau major en algun d'aquests factors.
Nota
- Hi ha elements que són sempre àtons, com ara l'article o els pronoms febles, i elements que poden ser o no àtons segons el context. S'oposa a tònic.
