anàfora pronominal - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
anàfora pronominal
anàfora pronominal
- ca anàfora pronominal, n f
- es anáfora pronominal
- fr anaphore pronominale
- en pronominal-anaphor
Definición
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal buida que posseeix propietats de les anàfores i dels pronominals.
Nota
- Concretament, es refereix a PRO, la categoria nominal que ocupa la posició no regida de subjecte buit de les oracions no finites: [Carme no volia [PRO anar amb ells]]. Aquesta categoria s'assembla a les anàfores pel fet de tenir un antecedent local pròxim (Carme, en l'exemple anterior) i als pronominals pel fet que aquest antecedent no pot pertànyer a la mínima oració que conté PRO (a l'oració d'infinitiu).
