apel·latiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
apel·latiu
apel·latiu
- ca apel·latiu, n m
- es apelativo
- fr appellatif
- en appellative
Definición
Terme amb què s'interpel·la o es crida l'atenció de l'interlocutor per establir-hi algun tipus de relació comunicativa: ei! Jordi! La funció gramatical associada als apel·latius en la comunicació directa s'anomena funció apel·lativa.
