adverbi enunciatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
adverbi enunciatiu
adverbi enunciatiu
- ca adverbi enunciatiu, n m
- ca adverbi de l'enunciació, n m sin. compl.
- es adverbio de la enunciación
- es adverbio enunciativo
- fr adverbe d'énonciation
- fr adverbe énonciatif
- en performative adverb
- en speech act adverb
Definición
Adverbi oracional que indica l'actitud que adopta l'emissor en realitzar l'acte de parla, l'actitud que es demana al receptor o la manera com l'emissor qualifica l'acte de parla.
Nota
- Per exemple, honradament, sincerament, que s'orienten a l'emissor o al receptor (Honradament, no m'ho puc creure; Sincerament, ho has fet tu?), o breument, que s'orienta a l'acte de parla (Breument: no puc).
