accent - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
accent
accent
- ca accent, n m
- es acento
- fr accent
- en accent
- en pitch
- en stress
Definición
Grau superior de prominència d'una síl·laba respecte a les altres d'un mot o un grup de mots.
Nota
- De manera general, les síl·labes accentuades (o tòniques), es diferencien de les inaccentuades (o àtones) pel fet que presenten una major durada, intensitat i altura tonal. Aquests tres factors poden tenir una incidència distinta en cada llengua. L'accent es pot classificar atenent a criteris diferents: segons la posició de l'accent, es distingeix l'accent lliure i l'accent fix o demarcatiu; segons el grau de prominència, l'accent principal i l'accent secundari; finalment, segons l'àmbit respecte al qual té prominència, l'accent de frase i l'accent lèxic o de mot.
