taiassuids
taiassuids
- ca taiassuids, n m pl
- es tayasuidos, n m pl
- fr tayassuidés , n m pl
- it taiassuidi , n m pl
- pt taiaçuídeos, n m pl
- en tayassuids, n pl
- nc Tayassuidae
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
Zoologia > Mamífers, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat gràficament (adaptació completa)**
Definición
Família de cetartiodàctils del grup dels suïformes pròpia del continent americà, l'únic representant de la qual és el pècari.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme taiassuids
Resolució del Consell Supervisor
Es proposa la modificació de la forma normativa taiasuids per taiassuids, amb dues esses.
Criteris aplicats
·La forma amb dues esses és la que correspon a la catalanització del nom científic Tayassuidae (del tupí tayassu, o taiaçu, que etimològicament significa 'dent grossa'(1), + -idae, terminació característica dels noms de família en zoologia, potser a partir del portuguès).
·D'acord amb les normes d'adaptació habituals, les dues esses del llatí es mantenen en català, com passa, per exemple, en molòssids o taquiglòssids, formes normatives referides a altres famílies de mamífers.
·En la resta de llengües també es manté el so sord corresponent a les dues esses del llatí.
Formes desestimades
-taiasuids (forma normativa): Malgrat que és la forma recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes de referència, és una solució que se separa dels criteris generals d'adaptació de noms llatins al català. És possible que aquesta forma, amb una sola essa, tingui a veure amb el fet que, inicialment, les espècies d'aquesta família (els pècaris) s'incloïen dins la família dels suids (en llatí científic Suidae, de sus, que significa 'tipus o gènere' + -idae), nom que coincideix amb el segment final de taiassuids.
Es plantejarà a la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans la modificació d'aquesta forma. La decisió del Consell Supervisor s'adequarà, en tot cas, a allò que estableixi la Comissió quan estudiï el cas.
(1) FERREIRA, A.B. de H. Aurélio século XXI: O dicionário da língua portuguesa. 3a ed. rev. e ampl. Rio de Janeiro: Nova Fronteira, cop. 1999. XXXI, 2128 p. ISBN 85-209-1010-6
[Acta 707, 28 de maig de 2023]
