taitxí
taitxí
- ca taitxí, n m
- ca taitxitxuan, n m sin. compl.
- es taichi, n m
- es taichí, n m
- fr tai-chi, n m
- fr taï-chi, n m
- fr tai-chi-chuan, n m
- fr taï-chi-chuan, n m
- it tai chi chuan, n m
- it tai ji quan, n m
- en t'ai chi, n
- en t'ai chi ch'uan, n
- en tai chi, n
- en tai chi chuan, n
- zh 太极拳
- zh tàijíquán, n
Esport > Esports de combat
Definición
Disciplina d'origen xinès consistent en un encadenament de moviments suaus segons un esquema precís, amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri físic i mental.
Nota
- 1. Les denominacions catalanes taitxí i taitxitxuan són adaptacions de la denominació xinesa original (tàijíquán, segons el sistema de transcripció pinyin; taijiquan en transcripció simplificada, sense indicació de tons), partint de la pronúncia aproximada en xinès. La denominació taitxí és una reducció de taitxitxuan.
- 2. La denominació xinesa tàijíquán està constituïda pels formants tàijí ('l'absolut', en la cosmologia xinesa), de tài 'extrem' i jí 'límit', i quán 'puny, boxa, combat'.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme taitxí (sin. compl. taitxitxuan):
Es reconsidera l'ortografia de les formes tai-txi-txuan i tai-txi, aprovades a l'acta núm. 295, i s'acorda d'escriure-les taitxitxuan i taitxí, respectivament, amb els formants aglutinats, seguint les recomanacions dels especialistes en sinologia, que argumenten que la denominació xinesa de partida és un sol mot i que en la transcripció els formants d'aquest mot s'escriuen aglutinats (segons el sistema pinyin, tàijíquán, en transcripció estricta, o taijiquan, en transcripció simplificada, sense tons). Proposen, a més, l'accentuació de la denominació taitxí (reducció de taitxitxuan), d'acord amb la pronúncia aguda ja consolidada en català i en altres llengües occidentals.
S'acorda, igualment, de canviar l'ordre inicial de preferència de la sinonímia i proposar la denominació simplificada taitxí com a preferent i taitxitxuan com a sinònim complementari, d'acord amb l'ús més estès actualment. Es manté la forma completa (taitxitxuan) per fidelitat a la denominació originària, perquè també té ús i perquè en la resta de llengües veïnes també es documenta.
Es descarta la sinonímia amb taijiquan (transcripció simplificada de tàijíquán) perquè l'adaptació catalana ja ha tingut molta difusió i s'utilitza, i perquè, més enllà dels àmbits científics vinculats amb la sinologia, taijiquan menaria segurament a pronúncies errònies, allunyades de la pronúncia originària o més adequada. El fet que es tracti d'una activitat força popular és també un argument de pes en favor de la naturalització ortogràfica del mot.
[Acta 584, 18 de desembre de 2014]
