talègol
talègol
- ca talègol, n m
- es talégalo, n m
- fr talégalle, n m
Zoologia > Ocells
Definición
Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Talegalla, Alectura, Aepypodyus, Macrocephalon i Leipoa, de la família dels megapòdids, de l'ordre dels gal·liformes, semblants als galls domèstics i pròpies dels boscos tropicals i subtropicals asiàtics.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme talègol:
S'aprova la forma talègol com a nom genèric de diferents espècies d'ocells semblants als galls domèstics pròpies dels boscos tropicals i subtropicals asiàtics, de diversos gèneres de la família dels megapòdids (de l'ordre dels gal·liformes), pels motius següents:
·és una forma explicable lingüísticament com a evolució del nom científic Tallegalla(1), probablement per influència del castellà talégalo, i aquest del francès tallégalle;(2)
·és una forma ja recollida en fonts terminològiques i lexicogràfiques;
·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes.
Es descarten les formes talegal i talegal·la, possibles adaptacions catalanes de la forma francesa d'origen (tallégalle), perquè no s'utilitzen.
També per manca d'ús es desestima la forma talegall, adaptació híbrida del francès, prenent com a base la forma catalana gall.
(1) Segons algunes fonts, Tallegalla és una forma creada pel naturalista francès Reném Primevère Lesson (1794-1849) a partir del substantiu femení francès talève ('polla blava') i el substantiu llatí gallus ('gall'), arran de les similituds de l'espècie Talegalla cuvieri amb una polla d'aigua i, per la mida, amb un gall o un pollastre. (JOBLING, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. London: Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-2501-4)
(2) El castellà parteix, probablement, del nom genèric francès talégalle, atès que la forma internacional, és a dir, el nom científic, hauria donat, en principi, talegala. Es podria pensar, a més, que l'accent de la primera e del francès ha fet creure, erròniament, que el mot és proparoxíton, raó per la qual s'ha fet talégalo en comptes de talegalo. Pel que fa a la suposada evolució del castellà al català, es pot pensar que talégalo hauria perdut inicialment la -o final per passar a talègal, i posteriorment la segona vocal neutra es devia convertir en -o per dissimilació. Hi hauria pogut ajudar el fet que els mots plans acabats en -ol no són estranys en català: capítol, escàpol, espígol, llépol, sègol, etc.
[Acta 616, 27 de gener de 2017]
