Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación
estatus adscrit estatus adscrit

Institucionalització > Rol i estatus

  • ca  estatus adscrit, n m
  • ca  estatus assignat, n m
  • es  estatus adscrito, n m
  • es  estatus asignado, n m
  • es  status adscrito, n m
  • en  ascribed status, n

Institucionalització > Rol i estatus

Definición
Estatus d'una persona basat en uns trets biològics, com ara el sexe o l'edat, i uns trets socials, com és la família on ha nascut.

Nota

  • El concepte d'estatus adscrit fou definit pel sociòleg nord-americà Talcott Parsons.
estatus assignat estatus assignat

Institucionalització > Rol i estatus

  • ca  estatus adscrit, n m
  • ca  estatus assignat, n m
  • es  estatus adscrito, n m
  • es  estatus asignado, n m
  • es  status adscrito, n m
  • en  ascribed status, n

Institucionalització > Rol i estatus

Definición
Estatus d'una persona basat en uns trets biològics, com ara el sexe o l'edat, i uns trets socials, com és la família on ha nascut.

Nota

  • El concepte d'estatus adscrit fou definit pel sociòleg nord-americà Talcott Parsons.
estatus dominant estatus dominant

Institucionalització > Rol i estatus

  • ca  estatus dominant, n m
  • es  estatus dominante, n m
  • en  master status, n

Institucionalització > Rol i estatus

Definición
Estatus més rellevant per a definir la identitat social d'una persona.

Nota

  • Un exemple d'estatus dominant és la condició de jutge o jutgessa.
estatut estatut

Treball > Organització del treball

  • ca  estatut, n m
  • ca  estatuts, n m pl
  • es  estatuto, n m
  • fr  statuts, n m pl
  • fr  statuts d'une société, n m pl
  • en  articles of association, n pl
  • en  statute, n

Treball > Organització del treball

Definición
Conjunt de disposicions que tenen força vinculant per a l'organització i el funcionament intern d'una empresa, una associació o una institució, elaborades pels socis fundadors o per una comissió gestora, de conformitat amb la normativa específica d'aplicació.
estatut dels treballadors estatut dels treballadors

Treball > Organització del treball

  • ca  estatut dels treballadors, n m
  • es  estatuto de los trabajadores, n m
  • fr  droits des travailleurs, n m pl
  • fr  statut ouvrier, n m
  • en  statute of workers' rights, n
  • en  workers' statute, n

Treball > Organització del treball

Definición
Norma marc que regula els drets i deures dels treballadors per compte d'altri.
estatuts estatuts

Treball > Organització del treball

  • ca  estatut, n m
  • ca  estatuts, n m pl
  • es  estatuto, n m
  • fr  statuts, n m pl
  • fr  statuts d'une société, n m pl
  • en  articles of association, n pl
  • en  statute, n

Treball > Organització del treball

Definición
Conjunt de disposicions que tenen força vinculant per a l'organització i el funcionament intern d'una empresa, una associació o una institució, elaborades pels socis fundadors o per una comissió gestora, de conformitat amb la normativa específica d'aplicació.
estereotip estereotip

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social

  • ca  estereotip, n m
  • es  estereotipo, n m
  • en  stereotype, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social

Definición
Conjunt d'idees simplificadores, basades en normes o en patrons culturals prèviament establerts, usat per a conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups.

Nota

  • El periodista nord-americà Walter Lippmann va fer servir la noció d'estereotip en el seu llibre Public Opinion (1922), on argumentava que, en una democràcia moderna, els ciutadans es veuen obligats a prendre decisions sobre una sèrie d'afers complicats que sovint desconeixen i s'han de basar en les informacions simplistes i estereotipades que ofereixen els mitjans de comunicació.
estereotip de gènere estereotip de gènere

Desigualtat de gènere i sexualitat

  • ca  estereotip de gènere, n m
  • es  estereotipo de género, n m
  • en  gender stereotype, n

Desigualtat de gènere i sexualitat

Definición
Estereotip usat per a conceptualitzar les característiques biològiques i culturals, les capacitats i els comportaments de les dones i els homes tot uniformant-los.
estigma estigma

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social

  • ca  estigma, n m
  • es  estigma, n m
  • en  stigma, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social

Definición
Atribut social que converteix el seu portador en una persona diferent i poc atractiva, la predisposa a una mirada negativa, la desacredita socialment i, fins i tot, la pot portar a l'exclusió social.

Nota

  • La noció d'estigma va ser tractada pel sociòleg canadenc Erving Goffman en la seva obra Stigma (1963), on n'explora les formes i les conseqüències.
estigmatització estigmatització

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social

  • ca  estigmatització, n f
  • ca  etiquetatge, n m
  • es  estigmatización, n f
  • es  etiquetaje, n m
  • fr  stigmatisation, n f
  • en  labelling, n
  • en  stigmatization, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social

Definición
Procés pel qual un grup dominant defineix allò que és normal i deixa fora d'aquesta definició altres conductes que, en conseqüència, són considerades desviades.

Nota

  • El sociòleg Peter L. Berger, a Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística (1963, traducció catalana del 1986), adverteix que l'estigmatzació diu més de qui posa l'estigma (els seus límits, els seus prejudicis o la concepció del món que té) que no pas de qui el pateix.