carril de canvi de velocitat
carril de canvi de velocitat
Enginyeria del transport
- ca carril de canvi de velocitat, n m
- es carril de cambio de velocidad
- en auxiliary lane
Enginyeria del transport
Definición
Carril auxiliar creat en una entrada o en una sortida d'una carretera a fi que els vehicles que hi entrin o en surtin modifiquin la seva velocitat per tal d'adaptar-la a la pròpia de la calçada a la qual s'incorporen.
Es distingeixen, segons la seva funció, dos tipus de carrils de canvi de velocitat: els ^carrils d'acceleració^ i els ^carrils de desacceleració^.
Es distingeixen, segons la seva funció, dos tipus de carrils de canvi de velocitat: els ^carrils d'acceleració^ i els ^carrils de desacceleració^.
carril de desacceleració
carril de desacceleració
Enginyeria del transport
- ca carril de desacceleració, n m
- ca carril d'alentiment, n m sin. compl.
- es carril de deceleración
- en deceleration lane
Enginyeria del transport
Definición
Carril de canvi de velocitat creat en una sortida d'una carretera a fi que els vehicles que hi circulen adeqüin la seva velocitat a la pròpia del ^ramal^ de sortida.
Altrament, si aquests vehicles desacceleren en el carril propi de la calçada principal, provoquen un alentiment general de la circulació. A més, si el carril de desacceleració és prou llarg, permet que els vehicles passin progressivament dels carrils interiors de la calçada de la qual surten al carril dret, de manera que s'evita l'acumulació de trànsit en aquest carril. Els carrils de desacceleració poden ser de tipus paral·lel, si una part de la seva longitud és paral·lela a la resta dels carrils de la calçada principal, o de tipus directe, en cas contrari.
La normativa de traçat espanyola (3.1-IC) recomana els de tipus paral·lel.
Altrament, si aquests vehicles desacceleren en el carril propi de la calçada principal, provoquen un alentiment general de la circulació. A més, si el carril de desacceleració és prou llarg, permet que els vehicles passin progressivament dels carrils interiors de la calçada de la qual surten al carril dret, de manera que s'evita l'acumulació de trànsit en aquest carril. Els carrils de desacceleració poden ser de tipus paral·lel, si una part de la seva longitud és paral·lela a la resta dels carrils de la calçada principal, o de tipus directe, en cas contrari.
La normativa de traçat espanyola (3.1-IC) recomana els de tipus paral·lel.
carril de girada i incorporació
carril de girada i incorporació
Enginyeria del transport
- ca carril de girada i incorporació, n m
- es carril de giro e incorporación
- en turning and incorporation lane
Enginyeria del transport
Definición
Carril auxiliar creat en una intersecció no semaforitzada per tal que s'hi situïn els vehicles que des de la calçada no prioritària volen girar a l'esquerra, a fi que puguin efectuar la maniobra en dues fases, en la primera de les quals han de trobar un buit en el corrent prioritari que els ve per l'esquerra i en la segona de les quals han de trobar un buit en el corrent prioritari que els ve per la dreta.
Si aquest carril no existeix, els vehicles que giren a l'esquerra des de l'accés no prioritari han d'esperar la coincidència de buits dels dos corrents anteriors, per la qual cosa augmenta notablement el temps d'espera. Si disposa d'una longitud suplementària perquè les acceleracions dels vehicles es produeixin en aquest carril, constitueix també un ^carril d'acceleració^.
Si aquest carril no existeix, els vehicles que giren a l'esquerra des de l'accés no prioritari han d'esperar la coincidència de buits dels dos corrents anteriors, per la qual cosa augmenta notablement el temps d'espera. Si disposa d'una longitud suplementària perquè les acceleracions dels vehicles es produeixin en aquest carril, constitueix també un ^carril d'acceleració^.
carril de trenat
carril de trenat
Enginyeria del transport
- ca carril de trenat, n m
- es carril de trenzado
- en weaving lane
Enginyeria del transport
Definición
Carril auxiliar creat entre una entrada i una sortida posterior d'una carretera a fi que els vehicles que hi entren i els que en surten adeqüin la seva velocitat a la de les calçades a les quals s'incorporin i a fi de facilitar les maniobres de trenat que es produeixen per encreuaments de trajectòries entre els vehicles que hi entren i els que en surten.
El tram de calçada que disposa d'un carril de trenat constitueix un ^tram de trenat^.
El tram de calçada que disposa d'un carril de trenat constitueix un ^tram de trenat^.
carril exclusiu
carril exclusiu
Enginyeria del transport
- ca carril exclusiu, n m
- es carril exclusivo
- en exclusive lane
Enginyeria del transport
Definición
Carril d'un accés a una intersecció semaforitzada o no, destinat a ser usat exclusivament per un sol moviment, sia de girada a la dreta, recte o de girada a l'esquerra.
El seu ús s'indica mitjançant ^fletxes^.
El seu ús s'indica mitjançant ^fletxes^.
carril lent
carril lent
Enginyeria del transport
- ca carril lent, n m
- es carril lento
- en crawler lane
Enginyeria del transport
Definición
Carril addicional en rampa que s'inicia i finalitza per la dreta, de manera que els altres carrils mantinguin la continuïtat i l'alineació.
Està destinat als vehicles més lents.
Està destinat als vehicles més lents.
carril ràpid
carril ràpid
Enginyeria del transport
- ca carril ràpid, n m
- es carril rápido
Enginyeria del transport
Definición
Carril addicional en rampa que s'inicia i finalitza per l'esquerra del sentit de circulació, de manera que els altres carrils mantinguin la continuïtat i l'alineació.
Està destinat als vehicles més ràpids.
Està destinat als vehicles més ràpids.
carril VAO
carril VAO
Enginyeria del transport
- ca carril VAO, n m
- es carril para vehículos de alta ocupación
- es carril VAO
- en high-occupancy vehicle lane
- en HOV lane
Enginyeria del transport
Definición
Carril reservat a l'ús exclusiu de vehicles d'alta ocupació.
En general s'entén, a aquest efecte, com a vehicles d'alta ocupació els que estan ocupats per tres o més persones. Tot i amb això, en alguns països es consideren d'alta ocupació els ocupats per dues o més persones.
En general s'entén, a aquest efecte, com a vehicles d'alta ocupació els que estan ocupats per tres o més persones. Tot i amb això, en alguns països es consideren d'alta ocupació els ocupats per dues o més persones.
carro perforador
carro perforador
Enginyeria de la construcció
- ca carro perforador, n m
- es carro perforador
- en wagon drill
Enginyeria de la construcció
Definición
Màquina destinada a perforar en les tasques de mineria o d'obra pública, o bé a trencar terres durs.
Està composta per un xassís muntat sobre un sistema de tracció d'erugues i una lliscadora vertical unida al carro mitjançant un braç articulat que li permet de dirigir la perforació. Sobre la lliscadora hi ha el sistema de barnillatge que incorpora el martell, el motor de rotació i la boca de perforació mitjançant el qual és possible la barrinada del terreny.
Està composta per un xassís muntat sobre un sistema de tracció d'erugues i una lliscadora vertical unida al carro mitjançant un braç articulat que li permet de dirigir la perforació. Sobre la lliscadora hi ha el sistema de barnillatge que incorpora el martell, el motor de rotació i la boca de perforació mitjançant el qual és possible la barrinada del terreny.
carst
carst
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca carst, n m
- es carst
- en karst
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Conjunt de formes associades als processos de dissolució que es donen en terrenys constituïts per roques calcàries o dolomítiques, guixos i sals.
Unes formes són visibles en superfície, com ara els rasclers, les dolines i les bòfies, mentre que d'altres, com ara els avencs, les galeries i les cavernes, només en profunditat. La dissolució de la roca i el desenvolupament del carst segueix sovint les direccions estructurals del massís rocós.
Unes formes són visibles en superfície, com ara els rasclers, les dolines i les bòfies, mentre que d'altres, com ara els avencs, les galeries i les cavernes, només en profunditat. La dissolució de la roca i el desenvolupament del carst segueix sovint les direccions estructurals del massís rocós.
