connexió
connexió
- ca connexió, n f
Definición
Procediment d'articulació consistent a fer explícita una relació de significat entre dos elements per mitjà d'un connector lingüístic, que contribueix a l'estructuració del text.
Nota
- 1. La connexió s'estableix per mitjà de tres tipus de procediments complementaris: la connexió sumativa, la connexió extensiva i la connexió bipolar.
- 2. La connexió i la juxtaposició són procediments complementaris de l'articulació textual.
