valoració iodimètrica
valoració iodimètrica
Química analítica
- ca iodimetria, n f
- ca iodometria, n f sin. compl.
- ca valoració iodimètrica, n f sin. compl.
- ca valoració iodomètrica, n f sin. compl.
- es valoración yodimétrica, n f
- es valoración yodométrica, n f
- es yodimetría, n f
- es yodometría, n f
- en iodimetric titration, n
- en iodimetry, n
- en iodometric titration, n
- en iodometry, n
Química analítica
Definición
Valoració d'oxidació reducció d'una substància reductora en la qual l'agent valorant és una solució de iode, o d'una substància oxidant en la qual s'afegeix iodur en excés per a produir iode que es valora amb una solució de tiosulfat.
Nota
-
Tot i que el iode es pot aconseguir en les condicions de puresa suficients per a considerar-lo patró primari i, en conseqüència, preparar una solució patró mitjançant una acurada pesada, de manera habitual es prepara la solució de iode a partir d'una quantitat coneguda de iodat de potassi (tipus patró primari) que es dissol conjuntament amb un excés de iodur de potassi. Aquesta solució és estable, resta incolora i no conté iode, tret que s'hi afegeixi àcid. En aquest cas, es forma el iode a traves de la reacció IO3− + 5 I− + 6H+ → 3 I2 + 3 H2O.
En la iodimetria de solucions incolores, el iode pot servir com a autoindicador. De fet, una gota d'una solució 0,1 N fa que 200 ml d'aigua adquireixin un color groguenc que es pot apreciar a ull nu, per bé que, normalment, el punt final de la valoració es fa palès mitjançant midó, que és l'indicador més emprat en iodimetria, ja que forma un complex de color blau quan reacciona amb el iode.
La reacció del iode amb el tiosulfat és 2 S2O32− + I2 → S4O62− + 2 I−. Atès que la reacció I2 + 2 e− → 2 I− té un potencial de reducció de 0,535 V, es pot emprar en totes dues direccions. Així, els sistemes amb potencial normal inferior a 0,535 V es poden determinar de manera directa per iodimetria amb iode com a agent valorant. D'altra banda, els sistemes amb potencial normal superior a 0,535 V es poden determinar de manera indirecta per iodimetria amb tiosulfat com a agent valorant.
Cal tenir en compte que el iode és molt poc soluble en aigua. Per a evitar aquesta limitació, en la iodimetria indirecta s'afegeix un excés de iodur de potassi, ja que, en presència d'aquesta sal, es forma l'ió triiodur segons la reacció I2 + I− → I3−. El potencial corresponent a aquest sistema és 0,54 V (0,05 V major que el sistema I2/2 I−). De fet, les reaccions en medi aquós en què intervé el iode es deuen a l'ió I3−, i no pas a l'ió I2, per bé que és manté aquesta nomenclatura per a simplificar-ne l'escriptura. Un avantatge del sistema I2/2 I− és que el seu potencial d'oxidació reducció no és afectat pel pH, la qual cosa vol dir que es pot aprofitar per a fer valoracions tant en medi àcid com en medi alcalí. Ara bé, a valors de pH superiors a 11, es forma hipoiodit segons la reacció I2 + 2 OH− → I− + IO− + H2O. L'hipoiodit és inestable i es transforma en iodur i iodat segons la reacció 3 IO− → 2 I− + IO3−, i el iodat ja no actua com a oxidant en aquestes condicions de pH.
Una altra limitació que cal tenir en compte en la iodimetria indirecta és la influència de l'oxigen quan es treballa en medi àcid, sobretot si la velocitat de la reacció és lenta. En aquestes condicions es produeix la reacció 4 I− + 4 H+ + O2 → 2 I2 + 2 H2O. Per aquest motiu, moltes iodimetries de precisió es realitzen en atmosfera inerta, la qual s'obté desplaçant l'aire amb diòxid de carboni. Aquest efecte s'aconsegueix afegint-hi bicarbonat, passant-hi diòxid de carboni gasós o afegint-hi gel sec.
Alguns autors restringeixen el terme iodimetria a la valoració directa amb iode i el terme iodometria a la valoració indirecta amb tiosulfat. La IUPAC, però, no recomana de fer aquesta distinció i proposa iodimetria com a terme preferent.
valoració iodomètrica
valoració iodomètrica
Química analítica
- ca iodimetria, n f
- ca iodometria, n f sin. compl.
- ca valoració iodimètrica, n f sin. compl.
- ca valoració iodomètrica, n f sin. compl.
- es valoración yodimétrica, n f
- es valoración yodométrica, n f
- es yodimetría, n f
- es yodometría, n f
- en iodimetric titration, n
- en iodimetry, n
- en iodometric titration, n
- en iodometry, n
Química analítica
Definición
Valoració d'oxidació reducció d'una substància reductora en la qual l'agent valorant és una solució de iode, o d'una substància oxidant en la qual s'afegeix iodur en excés per a produir iode que es valora amb una solució de tiosulfat.
Nota
-
Tot i que el iode es pot aconseguir en les condicions de puresa suficients per a considerar-lo patró primari i, en conseqüència, preparar una solució patró mitjançant una acurada pesada, de manera habitual es prepara la solució de iode a partir d'una quantitat coneguda de iodat de potassi (tipus patró primari) que es dissol conjuntament amb un excés de iodur de potassi. Aquesta solució és estable, resta incolora i no conté iode, tret que s'hi afegeixi àcid. En aquest cas, es forma el iode a traves de la reacció IO3− + 5 I− + 6H+ → 3 I2 + 3 H2O.
En la iodimetria de solucions incolores, el iode pot servir com a autoindicador. De fet, una gota d'una solució 0,1 N fa que 200 ml d'aigua adquireixin un color groguenc que es pot apreciar a ull nu, per bé que, normalment, el punt final de la valoració es fa palès mitjançant midó, que és l'indicador més emprat en iodimetria, ja que forma un complex de color blau quan reacciona amb el iode.
La reacció del iode amb el tiosulfat és 2 S2O32− + I2 → S4O62− + 2 I−. Atès que la reacció I2 + 2 e− → 2 I− té un potencial de reducció de 0,535 V, es pot emprar en totes dues direccions. Així, els sistemes amb potencial normal inferior a 0,535 V es poden determinar de manera directa per iodimetria amb iode com a agent valorant. D'altra banda, els sistemes amb potencial normal superior a 0,535 V es poden determinar de manera indirecta per iodimetria amb tiosulfat com a agent valorant.
Cal tenir en compte que el iode és molt poc soluble en aigua. Per a evitar aquesta limitació, en la iodimetria indirecta s'afegeix un excés de iodur de potassi, ja que, en presència d'aquesta sal, es forma l'ió triiodur segons la reacció I2 + I− → I3−. El potencial corresponent a aquest sistema és 0,54 V (0,05 V major que el sistema I2/2 I−). De fet, les reaccions en medi aquós en què intervé el iode es deuen a l'ió I3−, i no pas a l'ió I2, per bé que és manté aquesta nomenclatura per a simplificar-ne l'escriptura. Un avantatge del sistema I2/2 I− és que el seu potencial d'oxidació reducció no és afectat pel pH, la qual cosa vol dir que es pot aprofitar per a fer valoracions tant en medi àcid com en medi alcalí. Ara bé, a valors de pH superiors a 11, es forma hipoiodit segons la reacció I2 + 2 OH− → I− + IO− + H2O. L'hipoiodit és inestable i es transforma en iodur i iodat segons la reacció 3 IO− → 2 I− + IO3−, i el iodat ja no actua com a oxidant en aquestes condicions de pH.
Una altra limitació que cal tenir en compte en la iodimetria indirecta és la influència de l'oxigen quan es treballa en medi àcid, sobretot si la velocitat de la reacció és lenta. En aquestes condicions es produeix la reacció 4 I− + 4 H+ + O2 → 2 I2 + 2 H2O. Per aquest motiu, moltes iodimetries de precisió es realitzen en atmosfera inerta, la qual s'obté desplaçant l'aire amb diòxid de carboni. Aquest efecte s'aconsegueix afegint-hi bicarbonat, passant-hi diòxid de carboni gasós o afegint-hi gel sec.
Alguns autors restringeixen el terme iodimetria a la valoració directa amb iode i el terme iodometria a la valoració indirecta amb tiosulfat. La IUPAC, però, no recomana de fer aquesta distinció i proposa iodimetria com a terme preferent.
valoració per retrocés
valoració per retrocés
Química analítica
- ca valoració per retrocés, n f
- es valoración por retroceso, n f
- en back titration, n
Química analítica
Definición
Valoració de l'excés de solució patró addicionada que no ha reaccionat amb l'anàlit.
Nota
-
En una valoració per retrocés, la concentració inicial d'anàlit es correspon amb la quantitat de solució patró que ha reaccionat, la qual es determina a través de la diferència entre la quantitat inicialment addicionada i l'excés que ha restat sense reaccionar.
La valoració per retrocés s'utilitza quan el punt final de la valoració de l'excés de solució patró es més clar que el de la valoració directa o bé quan convé un excés del primer reactiu per a portar a terme per complet la reacció amb l'anàlit.
És un exemple de valoració per retrocés la determinació de la sal insoluble carbonat de calci, la qual s'aconsegueix addicionant un excés d'una solució de concentració coneguda d'àcid clorhídric i valorant la quantitat d'àcid que no ha reaccionat amb el carbonat mitjançant una solució patró d'hidròxid de sodi.
valoració potenciomètrica
valoració potenciomètrica
Química analítica
- ca valoració potenciomètrica, n f
- es valoración potenciométrica, n f
- en potentiometric titration, n
Química analítica
Definición
Valoració consistent a determinar el punt final a intensitat de corrent nul·la detectant el salt brusc de potencial que en aquest punt es produeix en un elèctrode indicador apropiat, situat a la cel·la electroquímica que conté la solució que es valora.
Nota
- En una valoració potenciomètrica, l'estudi de la corba de valoració, per mètodes gràfics o matemàtics, permet conèixer el punt final de la valoració i, per tant, l'establiment de la concentració de l'anàlit en la mostra problema.
valoració redox
valoració redox
Química analítica
- ca valoració d'oxidació reducció, n f
- ca valoració d'oxidoreducció, n f sin. compl.
- ca valoració redox, n f sin. compl.
- es valoración de oxidación-reducción, n f
- es valoración redox, n f
- en oxidation-reduction titration, n
- en redox titration, n
Química analítica
Definición
Valoració que consisteix en la transferència d'un o més electrons d'un reductor a un oxidant, en la qual un és a la solució per a analitzar i l'altre, a la solució valorant.
valoració termomètrica
valoració termomètrica
Química analítica
- ca valoració termomètrica, n f
- ca valoració entàlpica, n f sin. compl.
- es valoración entálpica, n f
- es valoración termométrica, n f
- en enthalpimetric titration, n
- en thermometric titration, n
Química analítica
Definición
Valoració en què el punt final ve donat pel cessament del despreniment o l'absorció de calor produïts per la reacció entre l'anàlit i el reactiu valorant.
valoració turbidimètrica
valoració turbidimètrica
Química analítica
- ca valoració turbidimètrica, n f
- es valoración turbidimétrica, n f
- en turbidimetric titration, n
Química analítica
Definición
Valoració de precipitació en què el punt final es determina per turbidimetria.
Nota
- En una valoració turbidimètrica, el punt final se situa en el moment de canvi de pendent de la corba que representa la turbiditat mesurada en funció del volum d'agent valorant addicionat.
valorant
valorant
Química analítica
- ca agent valorant, n m
- ca valorant, n m sin. compl.
- es agente valorante, n m
- en titrant, n
- en titrant agent, n
Química analítica
Definición
Substància que s'afegeix en increments de quantitat coneguda en una valoració.
Nota
- La quantitat d'agent valorant utilitzat en una valoració es pot mesurar a partir de la massa, amb un instrument de pesada, o a partir del volum consumit si s'utilitza una solució de concentració coneguda.
valorant
valorant
Química analítica
- ca solució valorant, n f
- ca solució titulant, n f sin. compl.
- ca titulant, n m sin. compl.
- ca valorant, n m sin. compl.
- es disolución titulante, n f
- es disolución valorante, n f
- es solución titulante, n f
- es solución valorante, n f
- es titulante, n m
- es valorante, n m
- en titrant, n
- en titrant solution, n
Química analítica
Definición
Solució estandarditzada que conté l'agent valorant.
valorar
valorar
Química analítica
- ca valorar, v tr
- es valorar, v tr
- en titrate, to, v tr
Química analítica
Definición
Determinar un anàlit pel que fa a la quantitat mitjançant una reacció directa o indirecta amb un agent valorant afegit en increments de quantitat coneguda.
Nota
- L'acció de valorar un anàlit és la valoració.
