adaptació protètica binaural
adaptació protètica binaural
Otorrinolaringologia
- ca adaptació protètica binaural, n f
- es adaptación protésica binaural
- en binaural fitting
Otorrinolaringologia
Definición
Adaptació protètica en què es col·loca generalment un audiòfon a cada orella, totalment independents l'un de l'altre, per fer sentir el pacient per ambdues orelles alhora.
adaptació protètica CROS
adaptació protètica CROS
Otorrinolaringologia
- ca adaptació protètica CROS, n f
- es adaptación protésica CROS
- en CROS fitting
Otorrinolaringologia
Definición
Adaptació protètica en què es col·loca el micròfon en un costat del cap i l'auricular s'adapta a l'orella del costat oposat per a aconseguir audició binaural.
Nota
- La sigla CROS prové de la denominació anglesa contralateral routing of signals ('desviament contralateral de senyals').
adaptació social
adaptació social
Psiquiatria
- ca adaptació social, n f
- es adaptación social, n f
- fr adaptation sociale, n f
- en social adoption, n
- de soziale Anpassung, n f
Psiquiatria
Definición
Adaptació centrada en el procés pel qual un individu, un grup o una col·lectivitat s'acomoden i viuen en el seu medi físic i social.
adaptador anatòmic
adaptador anatòmic
Otorrinolaringologia
- ca adaptador anatòmic, n m
- es adaptador anatómico
- en anatomical adaptator
Otorrinolaringologia
Definición
Peça feta a mida que sosté un audiòfon, la qual condueix el so des de l'audiòfon fins a l'orella i ajusta la sortida de l'auricular al meat auditiu extern per a evitar la retroacció acústica.
Nota
- Per a fabricar un adaptador anatòmic es fa prèviament una impressió de l'orella del pacient a fi d'obtenir-ne el motlle.
adaptòmetre
adaptòmetre
Oftalmologia
- ca adaptòmetre, n m
- es adaptómetro
- en adaptometer
Oftalmologia
Definición
Aparell emprat per a mesurar el temps que necessita la retina per a adaptar-se a les variacions de la intensitat lluminosa.
adaptometria
adaptometria
Oftalmologia
- ca adaptometria, n f
- es adaptometría
- en adaptometry
Oftalmologia
Definición
Mesura de la capacitat d'adaptació de la retina a les variacions de la intensitat lluminosa.
ADCC
ADCC
Immunologia
- ca citotoxicitat cel·lular dependent d'anticossos, n f
- ca ADCC, n f sigla
- es citotoxicidad celular dependiente de anticuerpos
- es citotoxicidad mediada por células dependientes de anticuerpos
- es ADCC sigla
- fr cytotoxicité cellulaire dépendant des anticorps
- fr ADCC sigla
- en antibody-dependent cell-mediated cytotoxicity
- en antibody-dependent cellular cytotoxicity
- en ADCC sigla
Immunologia
Definición
Citotoxicitat cel·lular exercida sobre cèl·lules diana recobertes d'anticossos específics, la regió Fc dels quals és reconeguda pels receptors d'Fc de les cèl·lules citotòxiques.
Nota
- 1. Les cèl·lules responsables de l'ADCC són habitualment cèl·lules K, neutròfils i macròfags.
- 2. La sigla ADCC prové de l'anglès antibody dependent cell-mediated cytotoxicity.
addicció
addicció
Neurociència
- ca addicció, n f
- es adicción
- en addiction
Neurociència
Definición
Estat de dependència física o psíquica d'una substància o d'una pràctica, més enllà del control voluntari.
Nota
- En interrompre's l'administració de la substància a la qual hi ha addicció apareix la síndrome d'abstinència.
addicció
addicció
Infermeria
- ca addicció, n f
- es adicción
- fr addiction
- en addiction
Infermeria
Definición
Estat de dependència fisiològica i psicològica d'una substància o d'una pràctica, més enllà del control voluntari.
addicció
addicció
Salut mental i addiccions
- ca addicció, n f
- es adicción, n f
- fr addiction, n f
- en addiction, n
Salut mental i addiccions
Definición
Estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari.
Nota
- L'addicció és un procés complex en el qual interactuen la persona, la substància i l'entorn sociocultural.
