radiofreqüències
radiofreqüències
- ca radiofreqüències, n f pl
- ca ona de ràdio, n f sin. compl.
- ca ràdio, n f sin. compl.
- es radiofrecuencias
- es onda de radio sin. compl.
- es radio sin. compl.
- en radiofrequencies
- en radio sin. compl.
- en radio wave sin. compl.
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definición
Regió de l'espectre electromagnètic de longituds d'ona superiors a 1 m, si bé alguns autors prefereixen considerar que les radiofreqüències comencen a longituds d'ona superiors a 0.1 m.
D'acord amb la classificació que l'ITU fa de l'espectre electromagnètic, dintre les radiofreqüències hi ha les següents subregions o bandes: UHF (3000-300 MHz; 0.1-1 m); VHF (300-30 MHz; 1-10 m); HF (30-3 MHz; 10-100 m); MF (3000-300 kHz; 100-1000 m); LF (300-30 kHz; 1-10 km); VLF (30-3 kHz; 10-100 km); ULF (3000-300 Hz; 100-1000 km); SLF (300-30 Hz; 1000-10000 km), i ELF (30-3 Hz; 10000-100000 km).
Segons la classificació de l'IEEE i l'ASPRS, l'interval de freqüències de la subregió UHF és entre 1000 i 300 MHz; 0.3 i 1 m.
Aquesta regió espectral s'utilitza en els sistemes de telecomunicacions per al transport de la informació.
D'acord amb la classificació que l'ITU fa de l'espectre electromagnètic, dintre les radiofreqüències hi ha les següents subregions o bandes: UHF (3000-300 MHz; 0.1-1 m); VHF (300-30 MHz; 1-10 m); HF (30-3 MHz; 10-100 m); MF (3000-300 kHz; 100-1000 m); LF (300-30 kHz; 1-10 km); VLF (30-3 kHz; 10-100 km); ULF (3000-300 Hz; 100-1000 km); SLF (300-30 Hz; 1000-10000 km), i ELF (30-3 Hz; 10000-100000 km).
Segons la classificació de l'IEEE i l'ASPRS, l'interval de freqüències de la subregió UHF és entre 1000 i 300 MHz; 0.3 i 1 m.
Aquesta regió espectral s'utilitza en els sistemes de telecomunicacions per al transport de la informació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
