GOES
GOES
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca GOES, n m
- ca Geostationary Operational Environmental Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Acrònim de Geostationary Operational Environmental Satellite, 'satèl·lit geoestacionari operacional ambiental'.
Sèrie de satèl·lits d'òrbita geoestacionària, a una altitud nominal de 35786 km, gestionats per la NOAA i destinats a l'observació meteorològica.
El programa GOES és format pels precursors ATS, pels prototips SMS (Synchronous Meteorological Satellite, satèl·lit meteorològic síncron) i pels GOES pròpiament. Els satèl·lits són denominats amb lletres prèviament al llançament i amb números un cop en òrbita.
El programa GOES està dissenyat com a constel·lació de dos satèl·lits per a cobrir dues posicions: GOES-W (GOES-Oest, a 135° a l'oest per a l'observació de l'Amèrica del Nord i l'oceà Pacífic) i GOES-E (GOES-Est, a 75° a l'est per a l'observació de l'Amèrica del Nord i del Sud i de l'oceà Atlàntic) i amb un satèl·lit de seguretat en una posició intermèdia (105° a l'oest) per a reemplaçar qualsevol dels altres en cas d'avaria.
El satèl·lit ATS-1 va ser llançat el 6 de desembre de 1966 i va ser operatiu fins a l'1 de desembre de 1978, l'ATS-3 va ser llançat el 6 de novembre de 1967 i va ser operatiu fins a l'1 de desembre de 1978 i l'ATS-6 va ser llançat el 30 d'abril de 1974 i va ser operatiu fins al 3 d'agost de 1979. El satèl·lit SMS-1 va ser llançat el 17 de maig de 1974 i va ser operatiu fins al 21 de gener de 1981 i l'SMS-2 va ser llançat el 6 de febrer de 1975 i va ser operatiu fins al 5 d'agost de 1982.
La primera generació de GOES era formada pels 8 primers GOES:
- El GOES-1 va ser llançat el 16 d'octubre de 1975 i va ser operatiu fins al 7 de març de 1985.
- El GOES-2 va ser llançat el 16 de juny de 1977 i va ser operatiu fins a l'any 1993 (posteriorment va ser reactivat fins a la seva desactivació el mes de maig de 2001).
- El GOES-3 va ser llançat el 16 de juny de 1978 i va ser operatiu fins més enllà de l'any 2001.
- El GOES-4 va ser llançat el 9 de setembre de 1980 i va ser operatiu fins al 25 de novembre de 1982, moment en el qual va passar a ser només parcialment operatiu, i va ser desactivat l'11 de novembre de 1988.
- El GOES-5 va ser llançat el 22 de maig de 1981 i va ser operatiu fins al 29 de juliol de 1984, moment en el qual va passar a ser només parcialment operatiu, i va ser desactivat el 18 de juliol de 1990.
- El GOES-6 va ser llançat el 28 d'abril de 1983 i va ser operatiu fins al 21 de gener de 1989, moment en el qual va passar a ser només parcialment operatiu, i va ser desactivat el 24 de maig de 1992.
- El GOES-G va fallar el dia del seu llançament, el 3 de maig de 1986.
- El GOES-7 va ser llançat el 26 de febrer de 1987 i va ser operatiu fins a l'any 1992. Posteriorment va estar en reserva i el novembre de 1999 es va destinar a altres finalitats.
La segona generació és formada per 5 satèl·lits:
- El GOES-8 va ser llançat el 13 d'abril de 1994 i va ser operatiu fins a l'1 d'abril de 2003 en la seva posició original i posteriorment va ser reposicionat com a seguretat de GOES-9 fins a la finalització del servei, el 5 de maig de 2004.
- El GOES-9 va ser llançat el 23 de maig de 1995 i va ser operatiu en la seva posició original fins al juliol de 2002, moment en què es va deixar en mode d'emmagatzematge i posteriorment, a l'abril de 2003, va substituir el satèl·lit GMS-5 fins a la finalització del servei, el 15 de juny de 2007.
- El GOES-10 va ser llançat el 25 d'abril de 1997, va ser operatiu fins al 30 de juny de 2006 i posteriorment va ser desplaçat a 60° W per a oferir millor cobertura de l'Amèrica del Sud i encara és operatiu.
- El GOES-11 va ser llançat el 3 de maig de 2000 com a satèl·lit de reserva, el mes de juny de 2006 va reemplaçar el GOES-10 en la posició 135° W i és encara operatiu.
- El GOES-12 va ser llançat el 23 de juliol de 2001 i va estar inicialment en reserva a la posició 105° W fins a la primavera de 2003, quan va reemplaçar el GOES-8 a la posició 75° W i, posteriorment, el mes de maig de 2010, va reemplaçar el GOES-10 a la posició de 60° W per a la cobertura de l'Amèrica del Sud. Encara és operatiu.
The next generation ('generació següent') és formada per 4 satèl·lits:
- El GOES-13, llançat el 24 de maig de 2006 i en reserva fins al mes de gener de 2010, quan va iniciar les maniobres per a reemplaçar el GOES-12 en la seva posició.
- El GOES-14, llançat el 27 de juny de 2009 i en reserva.
- El GOES-15, llançat el 3 d'abril de 2010, està també en reserva, i el GOES-Q es va cancel·lar el 2004.
La tercera generació està formada pels satèl·lits GOES-16, llançat el 19 de novembre de 2016; GOES-S, amb llançament previst per al 2018; GOES-T, amb llançament previst per al 2019, i GOES-U, amb llançament previst per a l'any 2025.
Principals sensors: VISSR1 (GOES-1 a GOES-3), VAS (GOES-4 a GOES-7), IMAGER1 (GOES-8 a GOES-15), SOUNDER1 (GOES-8 a GOES-15), ABI (GOES-16, GOES-S i GOES-T) i GLM (GOES-16, GOES-S i GOES-T).
Sèrie de satèl·lits d'òrbita geoestacionària, a una altitud nominal de 35786 km, gestionats per la NOAA i destinats a l'observació meteorològica.
El programa GOES és format pels precursors ATS, pels prototips SMS (Synchronous Meteorological Satellite, satèl·lit meteorològic síncron) i pels GOES pròpiament. Els satèl·lits són denominats amb lletres prèviament al llançament i amb números un cop en òrbita.
El programa GOES està dissenyat com a constel·lació de dos satèl·lits per a cobrir dues posicions: GOES-W (GOES-Oest, a 135° a l'oest per a l'observació de l'Amèrica del Nord i l'oceà Pacífic) i GOES-E (GOES-Est, a 75° a l'est per a l'observació de l'Amèrica del Nord i del Sud i de l'oceà Atlàntic) i amb un satèl·lit de seguretat en una posició intermèdia (105° a l'oest) per a reemplaçar qualsevol dels altres en cas d'avaria.
El satèl·lit ATS-1 va ser llançat el 6 de desembre de 1966 i va ser operatiu fins a l'1 de desembre de 1978, l'ATS-3 va ser llançat el 6 de novembre de 1967 i va ser operatiu fins a l'1 de desembre de 1978 i l'ATS-6 va ser llançat el 30 d'abril de 1974 i va ser operatiu fins al 3 d'agost de 1979. El satèl·lit SMS-1 va ser llançat el 17 de maig de 1974 i va ser operatiu fins al 21 de gener de 1981 i l'SMS-2 va ser llançat el 6 de febrer de 1975 i va ser operatiu fins al 5 d'agost de 1982.
La primera generació de GOES era formada pels 8 primers GOES:
- El GOES-1 va ser llançat el 16 d'octubre de 1975 i va ser operatiu fins al 7 de març de 1985.
- El GOES-2 va ser llançat el 16 de juny de 1977 i va ser operatiu fins a l'any 1993 (posteriorment va ser reactivat fins a la seva desactivació el mes de maig de 2001).
- El GOES-3 va ser llançat el 16 de juny de 1978 i va ser operatiu fins més enllà de l'any 2001.
- El GOES-4 va ser llançat el 9 de setembre de 1980 i va ser operatiu fins al 25 de novembre de 1982, moment en el qual va passar a ser només parcialment operatiu, i va ser desactivat l'11 de novembre de 1988.
- El GOES-5 va ser llançat el 22 de maig de 1981 i va ser operatiu fins al 29 de juliol de 1984, moment en el qual va passar a ser només parcialment operatiu, i va ser desactivat el 18 de juliol de 1990.
- El GOES-6 va ser llançat el 28 d'abril de 1983 i va ser operatiu fins al 21 de gener de 1989, moment en el qual va passar a ser només parcialment operatiu, i va ser desactivat el 24 de maig de 1992.
- El GOES-G va fallar el dia del seu llançament, el 3 de maig de 1986.
- El GOES-7 va ser llançat el 26 de febrer de 1987 i va ser operatiu fins a l'any 1992. Posteriorment va estar en reserva i el novembre de 1999 es va destinar a altres finalitats.
La segona generació és formada per 5 satèl·lits:
- El GOES-8 va ser llançat el 13 d'abril de 1994 i va ser operatiu fins a l'1 d'abril de 2003 en la seva posició original i posteriorment va ser reposicionat com a seguretat de GOES-9 fins a la finalització del servei, el 5 de maig de 2004.
- El GOES-9 va ser llançat el 23 de maig de 1995 i va ser operatiu en la seva posició original fins al juliol de 2002, moment en què es va deixar en mode d'emmagatzematge i posteriorment, a l'abril de 2003, va substituir el satèl·lit GMS-5 fins a la finalització del servei, el 15 de juny de 2007.
- El GOES-10 va ser llançat el 25 d'abril de 1997, va ser operatiu fins al 30 de juny de 2006 i posteriorment va ser desplaçat a 60° W per a oferir millor cobertura de l'Amèrica del Sud i encara és operatiu.
- El GOES-11 va ser llançat el 3 de maig de 2000 com a satèl·lit de reserva, el mes de juny de 2006 va reemplaçar el GOES-10 en la posició 135° W i és encara operatiu.
- El GOES-12 va ser llançat el 23 de juliol de 2001 i va estar inicialment en reserva a la posició 105° W fins a la primavera de 2003, quan va reemplaçar el GOES-8 a la posició 75° W i, posteriorment, el mes de maig de 2010, va reemplaçar el GOES-10 a la posició de 60° W per a la cobertura de l'Amèrica del Sud. Encara és operatiu.
The next generation ('generació següent') és formada per 4 satèl·lits:
- El GOES-13, llançat el 24 de maig de 2006 i en reserva fins al mes de gener de 2010, quan va iniciar les maniobres per a reemplaçar el GOES-12 en la seva posició.
- El GOES-14, llançat el 27 de juny de 2009 i en reserva.
- El GOES-15, llançat el 3 d'abril de 2010, està també en reserva, i el GOES-Q es va cancel·lar el 2004.
La tercera generació està formada pels satèl·lits GOES-16, llançat el 19 de novembre de 2016; GOES-S, amb llançament previst per al 2018; GOES-T, amb llançament previst per al 2019, i GOES-U, amb llançament previst per a l'any 2025.
Principals sensors: VISSR1 (GOES-1 a GOES-3), VAS (GOES-4 a GOES-7), IMAGER1 (GOES-8 a GOES-15), SOUNDER1 (GOES-8 a GOES-15), ABI (GOES-16, GOES-S i GOES-T) i GLM (GOES-16, GOES-S i GOES-T).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
goma d'esborrar
goma d'esborrar
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
- ca goma d'esborrar, n f
- es goma de borrar
- fr gomme à effacer
- it gomma per cancellare
- en eraser
- en rubber
- de Radiergummi
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
Definición
Estri d'escriptori fet a base d'elastòmer que s'utilitza per a esborrar per fricció dibuixos i documents.
Nota
- Es fabriquen gomes d'esborrar especials per a llapis, per a tinta, per a suports de dibuix de polièster, etc.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
GOME
GOME
Teledetecció > Sensors
- ca GOME, n m
- ca Global Ozone Monitoring Experiment, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Global Ozone Monitoring Experiment, 'experiment de seguiment de l'ozó global'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit ERS-2 destinat majoritàriament a l'estudi del contingut de diversos gasos a l'atmosfera.
Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'UV [240 a 295 nm (1024 bandes)], l'UV-VIS [290 a 405 nm (1024 bandes)], el VIS [400 a 605 nm (1024 bandes)] i el VIS-IRp [590 a 790 nm (1024 bandes)], en 4096 bandes amb una amplada espectral de 0.22 nm per a les regions de l'UV i l'UV-VIS, i de 0.40 nm per al VIS i el VIS-IRp, amb una resolució espacial de 40000 m per 40000 m quan la dallada és de 120 km, o bé de 40000 per 320000 m quan la dallada és de 960 km. La resolució temporal és de 24 dies per a la resolució espacial alta o bé de 3 dies per a la resolució espacial baixa.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit ERS-2 destinat majoritàriament a l'estudi del contingut de diversos gasos a l'atmosfera.
Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'UV [240 a 295 nm (1024 bandes)], l'UV-VIS [290 a 405 nm (1024 bandes)], el VIS [400 a 605 nm (1024 bandes)] i el VIS-IRp [590 a 790 nm (1024 bandes)], en 4096 bandes amb una amplada espectral de 0.22 nm per a les regions de l'UV i l'UV-VIS, i de 0.40 nm per al VIS i el VIS-IRp, amb una resolució espacial de 40000 m per 40000 m quan la dallada és de 120 km, o bé de 40000 per 320000 m quan la dallada és de 960 km. La resolució temporal és de 24 dies per a la resolució espacial alta o bé de 3 dies per a la resolució espacial baixa.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GOME-2
GOME-2
Teledetecció > Sensors
- ca GOME-2, n m
- ca Global Ozone Monitoring Experiment-2, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Global Ozone Monitoring Experiment-2, 'experiment de seguiment de l'ozó global-2'.
Sensor de teledetecció hiperespectral instal·lat a bord dels satèl·lits MetOp-1 i MetOp-2, que serà instal·lat al MetOp-3, continuació del sensor GOME, de l'ERS-2, destinat majoritàriament a l'estudi del contingut d'ozó i altres gasos traça a l'atmosfera.
Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'UV [240 a 315 nm (1024 bandes)], l'UV-VIS [311 a 403 nm (1024 bandes)], el VIS [401 a 600 nm (1024 bandes)], el VIS-IRp [590 a 790 nm (1024 bandes)], en 4096 bandes amb una resolució espectral entre 0.24 i 0.29 nm per a la regió de l'UV, entre 0.26 i 0.28 nm per a la regió de l'UV-VIS, entre 0.44 i 0.53 nm per a les bandes del VIS i del VIS-IRp i amb una resolució de 40000 m per a una dallada de 960 km i de 80000 m per a una dallada de 1920 km.
Sensor de teledetecció hiperespectral instal·lat a bord dels satèl·lits MetOp-1 i MetOp-2, que serà instal·lat al MetOp-3, continuació del sensor GOME, de l'ERS-2, destinat majoritàriament a l'estudi del contingut d'ozó i altres gasos traça a l'atmosfera.
Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'UV [240 a 315 nm (1024 bandes)], l'UV-VIS [311 a 403 nm (1024 bandes)], el VIS [401 a 600 nm (1024 bandes)], el VIS-IRp [590 a 790 nm (1024 bandes)], en 4096 bandes amb una resolució espectral entre 0.24 i 0.29 nm per a la regió de l'UV, entre 0.26 i 0.28 nm per a la regió de l'UV-VIS, entre 0.44 i 0.53 nm per a les bandes del VIS i del VIS-IRp i amb una resolució de 40000 m per a una dallada de 960 km i de 80000 m per a una dallada de 1920 km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GOMOS
GOMOS
Teledetecció > Sensors
- ca GOMOS, n m
- ca Global Ozone Monitoring by Occultation of Stars, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Global Ozone Monitoring by Occultation of Stars, 'seguiment de l'ozó global mitjançant ocultació de les estrelles'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Envisat destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera (perfils d'ozó i altres compostos traça com ara BrO, ClO, H2O, NO2, NO3, OClO i aerosols).
L'instrument és format per un espectroradiòmetre, que permet obtenir dades en la regió espectral de l'UV-VIS [250,675 nm], en aproximadament 500 bandes amb una resolució espectral de 0.89 nm; dos espectroradiòmetres, que permeten obtenir dades en la regió espectral de l'IRp [756,773 nm; 926,952 nm], en aproximadament 200 bandes i aproximadament 300 bandes, respectivament, amb una resolució espectral de 0.12 nm, i dos fotòmetres, que permeten obtenir dades en la regió espectral del VIS-IRp [466,705 nm], en dues bandes amb una resolució espectral entre 466 i 582 nm (fotòmetre 1), i entre 644 i 705 nm (fotòmetre 2). Les seves dades presenten una resolució espacial vertical de 1700 m a una altitud compresa entre 20 i 100 km i una resolució horitzontal efectiva de 300 km. Presenta capacitat d'apuntament, fet que permet un temps de revisita diari.
El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Envisat destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera (perfils d'ozó i altres compostos traça com ara BrO, ClO, H2O, NO2, NO3, OClO i aerosols).
L'instrument és format per un espectroradiòmetre, que permet obtenir dades en la regió espectral de l'UV-VIS [250,675 nm], en aproximadament 500 bandes amb una resolució espectral de 0.89 nm; dos espectroradiòmetres, que permeten obtenir dades en la regió espectral de l'IRp [756,773 nm; 926,952 nm], en aproximadament 200 bandes i aproximadament 300 bandes, respectivament, amb una resolució espectral de 0.12 nm, i dos fotòmetres, que permeten obtenir dades en la regió espectral del VIS-IRp [466,705 nm], en dues bandes amb una resolució espectral entre 466 i 582 nm (fotòmetre 1), i entre 644 i 705 nm (fotòmetre 2). Les seves dades presenten una resolució espacial vertical de 1700 m a una altitud compresa entre 20 i 100 km i una resolució horitzontal efectiva de 300 km. Presenta capacitat d'apuntament, fet que permet un temps de revisita diari.
El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GOMS
GOMS
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Electro, n m
- ca Geostationary Operational Meteorological Satellite, n m sin. compl.
- ca GOMS, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Sèrie de satèl·lits de teledetecció d'òrbita geoestacionària, a una altitud nominal de 36000 km, gestionada per l'NPO Maixinostroienia i destinada a observacions meteorològiques des de la posició 76 °E.
- El satèl·lit Electro-1, també denominat GOMS-N1, va ser el primer satèl·lit meteorològic experimental de Rússia. Va ser llançat el 31 d'octubre de 1994 i, tot i que mai va estar totalment en funcionament a causa de problemes tècnics, va ser operatiu fins al novembre de 2000.
- El satèl·lit següent, l'Electro-L N1, també denominat GOMS-N2, llançat el 20 de gener de 2011, és el primer de la sèrie Electro-L, formada per 4 satèl·lits més, l'Electro-L N2 a Electro-L N5.
- El satèl·lit Electro-L N2 va ser llançat l'11 de desembre de 2015.
- El satèl·lit Electro-L N3 està previst que sigui llançat l'any 2018; l'Electro-L N4, l'any 2020, i l'Electro-L N5, l'any 2022.
La sèrie continuarà amb els satèl·lits Electro-M N1, Electro-M N2 i Electro-M N3, amb data prevista de llançament a partir del 2025.
Principals sensors: STR (Electro-1), MSU-GS (Electro-L N1 i Electro-L N2).
- El satèl·lit Electro-1, també denominat GOMS-N1, va ser el primer satèl·lit meteorològic experimental de Rússia. Va ser llançat el 31 d'octubre de 1994 i, tot i que mai va estar totalment en funcionament a causa de problemes tècnics, va ser operatiu fins al novembre de 2000.
- El satèl·lit següent, l'Electro-L N1, també denominat GOMS-N2, llançat el 20 de gener de 2011, és el primer de la sèrie Electro-L, formada per 4 satèl·lits més, l'Electro-L N2 a Electro-L N5.
- El satèl·lit Electro-L N2 va ser llançat l'11 de desembre de 2015.
- El satèl·lit Electro-L N3 està previst que sigui llançat l'any 2018; l'Electro-L N4, l'any 2020, i l'Electro-L N5, l'any 2022.
La sèrie continuarà amb els satèl·lits Electro-M N1, Electro-M N2 i Electro-M N3, amb data prevista de llançament a partir del 2025.
Principals sensors: STR (Electro-1), MSU-GS (Electro-L N1 i Electro-L N2).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
gonioespectròmetre
gonioespectròmetre
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca gonioespectròmetre, n m
- es gonioespectrómetro
- en goniospectrometer
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Goniòmetre proveït d'un radiòmetre, típicament un espectroradiòmetre, que cobreix una zona de l'espectre electromagnètic diferent o força més àmplia que el VIS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
goniofotòmetre
goniofotòmetre
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca goniofotòmetre, n m
- es goniofotómetro
- en goniophotometer
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Goniòmetre proveït d'un radiòmetre que mesura la radiància en la regió espectral del VIS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
goniògraf
goniògraf
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca goniògraf, n m
- es goniógrafo
- fr goniographe
- it goniografo
- en gonigraph
- de Goniopraph
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Aparell topogràfic antic que serveix per a determinar gràficament angles sobre un pla sense anotar els seus valors en graus.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
goniòmetre
goniòmetre
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca goniòmetre, n m
- es goniómetro
- en goniometer
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Instrument per a mesurar angles.
En radiometria de camp de vegades s'utilitzen goniòmetres formats per una base circular horitzontal, d'alguns decímetres o metres de diàmetre, sobre la qual pot girar un semicercle vertical amb el mateix radi i en el qual se subjecta un radiòmetre que també pot ser mogut al llarg del semicercle, sempre apuntant al centre dels arcs descrits.
Gràcies a aquest disseny, es poden efectuar mesures de radiància i de reflectància multiangular, ja sigui pel moviment del radiòmetre en azimut (pel cercle horitzontal) o altura (pel semicercle vertical), o pel moviment en azimut o altura de la font d'il·luminació (el Sol, etc.), les quals són molt útils en la caracterització de la BRDF i la BPDF.
En radiometria de camp de vegades s'utilitzen goniòmetres formats per una base circular horitzontal, d'alguns decímetres o metres de diàmetre, sobre la qual pot girar un semicercle vertical amb el mateix radi i en el qual se subjecta un radiòmetre que també pot ser mogut al llarg del semicercle, sempre apuntant al centre dels arcs descrits.
Gràcies a aquest disseny, es poden efectuar mesures de radiància i de reflectància multiangular, ja sigui pel moviment del radiòmetre en azimut (pel cercle horitzontal) o altura (pel semicercle vertical), o pel moviment en azimut o altura de la font d'il·luminació (el Sol, etc.), les quals són molt útils en la caracterització de la BRDF i la BPDF.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
