GCRP
GCRP
Teledetecció > Missions
- ca GCRP, n m
- ca Global Change Research Program, n m sin. compl.
Teledetecció > Missions
Definición
Acrònim de Global Change Research Program, 'programa de recerca del canvi global'.
Programa de la NASA destinat a establir les bases científiques per a la creació de polítiques nacionals i internacionals dels canvis naturals i antròpics sobre el sistema global terrestre i les seves conseqüències.
L'ESE és el proveïdor principal d'aquest programa.
Programa de la NASA destinat a establir les bases científiques per a la creació de polítiques nacionals i internacionals dels canvis naturals i antròpics sobre el sistema global terrestre i les seves conseqüències.
L'ESE és el proveïdor principal d'aquest programa.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GDAL
GDAL
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca Geospatial Data Abstraction Library
- ca GDAL sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definición
Programari de codi obert en forma de biblioteca multiplataforma desenvolupada en C++ per a la conversió de formats de dades geoespacials, que pot ser cridada des d'aplicacions de SIG per a incorporar a les aplicacions l'accés a dades en els formats reconeguts per la biblioteca.
GDAL permet convertir més de 50 formats de dades ràster i 20 formats de dades. GDAL és utilitzat en nombrosos programes de SIG, tant de codi obert com comercials.
GDAL permet convertir més de 50 formats de dades ràster i 20 formats de dades. GDAL és utilitzat en nombrosos programes de SIG, tant de codi obert com comercials.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
GDI
GDI
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Gràfics per ordinador
- ca Graphical Device Interface
- ca GDI sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Gràfics per ordinador
Definición
Estàndard per a renderitzar i transmetre text i gràfics a un dispositiu de sortida.
Nota
- Literalment, interfície de dispositiu gràfic.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
GDTA
GDTA
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca GDTA, n m
- ca Groupement pour le développement de la télédétection aérospatiale, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Groupement pour le développement de la télédétection aérospatiale, 'Agrupació per al Desenvolupament de la Teledetecció Aeroespacial'.
Consorci econòmic francès fundat l'any 1973 i format per quatre organitzacions públiques: el CNES, l'IGN2, l'Oficina de Recerca Geològica i Minera i l'Institut Francès de Recerca d'Explotacions Marines.
Els objectius principals del GDTA són promoure el desenvolupament de la teledetecció i dels sistemes d'informació geogràfica, promoure l'ús generalitzat de les imatges espacials a escala mundial, oferir el seu grup d'experts a la societat en general, afavorir eines pedagògiques actuals i mètodes sobre les aplicacions del processament d'imatges digitals i analògiques i proposar un centre de documentació de teledetecció i sistemes d'informació geogràfica únic per als seus estudiants i docents.
Al final de la dècada del 2000 les seves activitats pràcticament han desaparegut.
Consorci econòmic francès fundat l'any 1973 i format per quatre organitzacions públiques: el CNES, l'IGN2, l'Oficina de Recerca Geològica i Minera i l'Institut Francès de Recerca d'Explotacions Marines.
Els objectius principals del GDTA són promoure el desenvolupament de la teledetecció i dels sistemes d'informació geogràfica, promoure l'ús generalitzat de les imatges espacials a escala mundial, oferir el seu grup d'experts a la societat en general, afavorir eines pedagògiques actuals i mètodes sobre les aplicacions del processament d'imatges digitals i analògiques i proposar un centre de documentació de teledetecció i sistemes d'informació geogràfica únic per als seus estudiants i docents.
Al final de la dècada del 2000 les seves activitats pràcticament han desaparegut.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GEMI
GEMI
Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua
- ca GEMI, n m
- ca índex de seguiment global del medi ambient, n m sin. compl.
- es GEMI
- es índice de seguimiento global del medio ambiente sin. compl.
- en GEMI
- en global environment monitoring index sin. compl.
Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua
Definición
Índex de vegetació proposat per a imatges dels sensors AVHRR dels NOAA per a tenir un coneixement global de la vegetació a tot el planeta.
El GEMI és un índex no lineal que minimitza l'efecte de l'atmosfera i dels canvis de color del sòl.
Es calcula:
GEMI = η(1 − 0.25η) − (ρR − 0.125)(1 − ρR), on η = [2(ρ2IRp − ρ2R) + 1.5ρIRp + 0.5ρR](ρIRp + ρR + 0.5),
ρIRp és la reflectància a la regió espectral de l'IRp i ρR és la reflectància a la regió espectral del vermell.
GEMI és l'acrònim de global environment monitoring index ('índex de seguiment global del medi ambient').
El GEMI és un índex no lineal que minimitza l'efecte de l'atmosfera i dels canvis de color del sòl.
Es calcula:
GEMI = η(1 − 0.25η) − (ρR − 0.125)(1 − ρR), on η = [2(ρ2IRp − ρ2R) + 1.5ρIRp + 0.5ρR](ρIRp + ρR + 0.5),
ρIRp és la reflectància a la regió espectral de l'IRp i ρR és la reflectància a la regió espectral del vermell.
GEMI és l'acrònim de global environment monitoring index ('índex de seguiment global del medi ambient').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Gemini
Gemini
Teledetecció > Missions
- ca Gemini, n m
Teledetecció > Missions
Definición
Segon programa espacial tripulat dels Estats Units d'Amèrica, iniciat l'any 1965 i finalitzat l'any 1966.
El programa tenia com a objectiu avançar en el desenvolupament del programa posterior (Apollo), que permetria l'arribada de l'home a la Lluna. Durant aquesta missió es van desenvolupar diversos experiments i proves, com la demostració de la resistència dels éssers humans i de les astronaus a vols espacials de major durada (dies), la possibilitat d'efectuar acoblaments entre ginys o les activitats efectuades a l'exterior de l'astronau.
El nom prové de la seva capacitat de transportar dues persones alhora.
La missió Gemini IV, llançada el 3 de juny de 1965 i finalitzada 4 dies després, va ser la primera que explícitament es va destinar a teledetecció espacioportada, en aquest cas per a aplicacions geològiques.
El programa tenia com a objectiu avançar en el desenvolupament del programa posterior (Apollo), que permetria l'arribada de l'home a la Lluna. Durant aquesta missió es van desenvolupar diversos experiments i proves, com la demostració de la resistència dels éssers humans i de les astronaus a vols espacials de major durada (dies), la possibilitat d'efectuar acoblaments entre ginys o les activitats efectuades a l'exterior de l'astronau.
El nom prové de la seva capacitat de transportar dues persones alhora.
La missió Gemini IV, llançada el 3 de juny de 1965 i finalitzada 4 dies després, va ser la primera que explícitament es va destinar a teledetecció espacioportada, en aquest cas per a aplicacions geològiques.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
generació d'esquema
generació d'esquema
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca generació d'esquema, n f
- es generación de esquema
- en schema creation
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definición
Procés de creació de les taules, les restriccions i la resta de components que formen l'estructura d'una base de dades, previ a la càrrega de dades.
Nota
- La generació d'esquema es pot dur a terme manualment, per mitjà de scripts o bé amb una eina de CASE a partir del model lògic de la base de dades.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
generació de corbes de nivell
generació de corbes de nivell
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca generació de corbes de nivell, n f
- es generación de curvas de nivel
- en contouring
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definición
Operació automàtica que crea corbes de nivell a partir de models digitals d'elevacions.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
generació de punts
generació de punts
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades
- ca generació de punts, n f
- es generación de puntos
- en point building
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades
Definición
Operació consistent a crear o a afegir punts a un conjunt de dades vectorial a partir de dades alfanumèriques que contenen parells de coordenades.
Nota
- La font de dades alfanumèriques per a la generació de punts pot ser un fitxer de text amb delimitadors o una taula amb camps separats per a les coordenades x i y.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
generador d'aplicacions
generador d'aplicacions
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca generador d'aplicacions, n m
- es generador de aplicaciones
- en software framework
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definición
Aplicació abstracta que conté l'estructura genèrica i les possibilitats de variació d'un determinat tipus d'aplicacions i que pot ser personalitzada per a crear aplicacions concretes d'aquest tipus.
Nota
- Un generador d'aplicacions conté, a més del codi, estructures i funcions genèriques de base, recursos, com ara plantilles de documents o d'interfícies, i procediments de personalització que formen un entorn de desenvolupament d'aplicacions.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
