síndrome de Ménière
síndrome de Ménière
- ca síndrome de Ménière, n f
- ca malaltia de Ménière, n f sin. compl.
- es enfermedad de Ménière, n f
- es síndrome de Ménière, n m
- en Ménière disease
- en Ménière syndrome
Patologia
Definición
Afecció laberíntica produïda per un augment de la pressió de l'endolimfa amb destrucció de les cèl·lules ciliars de l'aparell vestibular perifèric i de la còclea, caracteritzada per vertigen, hipoacúsia i acúfens.
Nota
- En la síndrome de Ménière, el vertigen es presenta en forma de crisis, sovint acompanyat de nàusees, vòmits i nistagme horitzontal.