orenga
orenga
- ca orenga, n f
- es orégano
- fr origan
Definición
Planta herbàcia perenne, originària de l'Àsia, amb flors de color rosa, veïna de la farigola i de propietats tòniques i digestives. Es cria a les voreres dels boscos i els marges ombrejats. Les fulles contenen gotes d'essència, que produeixen l'aroma agradable de la planta. A la cuina s'empra sovint en els adobs, sopes, salses, peixos al forn i especialment per a confitar olives. Serveix de condiment en la cocció de llegums secs, i forma part de moltes vinagretes. La tisana d'orenga es considera tònica i digestiva. A més a més, se n'extreu un oli essencial perfumat que s'utilitza també en la indústria alimentària.