panadó
panadó
- ca panadó, n m
Definición
Panada de verdura, generalment a base d'espinacs cuits, amb panses crues i pinyons.
panarra
panarra
- ca panarra, adj
- es paniego
Definición
Dit de la persona que menja molt de pa
en tots els seus àpats.
en tots els seus àpats.
pancuit
pancuit
- ca pancuit, n m
Definición
Sopa típica mallorquina i menorquina feta simplement amb pa bullit amb aigua i oli, i de vegades amb all i tomàquet.
panellet
panellet
- ca panellet, n m
Definición
Dolç de dimensions petites i formes diverses, fet essencialment de massapà enriquit amb pinyons, fruites confitades, ametlles, etc. Els panellets constitueixen la menja típica i tradicional de la nit de Tots Sants i dels dies que li són propers.
panera
panera
- ca panera, n f
- es azafate
- es cesta
- es panera
- fr panier
Definición
Recipient format per un cèrcol i un fons de cordes entrellaçades, usat per a tenir-hi el pa.
panerola
panerola
- ca panerola, n f
- es cochinilla
- fr cochenille
Definición
Escarabat de cuina que habita en llocs foscos i humits. Quan se'n produeix un plaga, s'ha d'actuar amb rapidesa i efectivitat o clausurar el local.
panfigo
panfigo
- ca panfigo, n m
- ca pa de figues, n m sin. compl.
Definición
Preparació a base de figues seques escollides, aixafades o no, mesclades amb altres ingredients, a la qual es dona formes diverses: quadrada, cúbica, rodona, circular, etc.
panificació
panificació
- ca panificació, n f
- es panificación
- fr panification
Definición
Transformació en pa d'una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos, altres ingredients.
Nota
- Vegeu: pa
panís
panís
- ca panís, n m
- es panizo
- fr millet
Definición
Planta de la família de les gramínies conreada per les seves llavors. És el cereal més utilitzat en la zona sahariana per la seva resistència a la sequera. Es consumeix com els altres cereals, cuit sencer o en farina, però no té la qualitat del blat.
pannada
pannada
- ca tannara, n f
- ca pannada, n f sin. compl.
Definición
Truita gruixuda, rodona, que es fa amb farina i aigua, sense ous o amb algun ou només per a donar-li color. Es pot fer salada o dolça. Si es fa salada es pot enriquir tallant-la a trossos i acabant-la de coure en un sofregit. Si, contràriament, es fa dolça, serveix de postres o de berenar per als infants i els que no ho són tant. Plat empordanès econòmic per excel·lència. Afegint-hi algun licor és una llaminadura, una llepolia.