Argot culinari i gastronòmic

Dolç de cuina fet d'una crema anglesa o d'un puré de fruita lligat amb gelatina i modelat, al qual s'ha afegit nata batuda.

Femella del moltó, criada per la carn, la llana i la llet. La llet d'ovella conté més matèries grasses, més matèries nitrogenades i més matèries minerals que la llet de vaca: 85‰, 62‰, i 85‰, per 40‰, 32‰, i 7‰ de la llet de vaca, respectivament. Quan la raça és criada per a carn, les ovelles, després d'un període dedicat a la reproducció (de 4 a 6 anys), són rebutjades i destinades al sacrifici (molt abans que antany, perquè el consumidor d'avui rebutja la carn de gust massa fort: xaieja), després d'engreixar-les. La carn d'ovella proporciona part dels trossos venuts a les carnisseries com de moltó. Molts dels millors formatges estan fets amb llet d'ovella. El famós rocafort, amb un 45% de matèria grassa, és un dels més antics del món. Els formatges d'ovella intervenen en algunes receptes de cuina, especialment en amanides compostes. EI vi que millor acompanya aquesta mena de formatges és el negre amb molt de cos, i sobretot molt de taní, que combat el colesterol.

Fill de l'ovella (mascle o femella) fins a l'edat d'un any. Hi ha tres tipus de xai de carnisseria. El xai de llet es mata abans de ser desmamat, a l'edat de 30 o 40 dies: pesa de 8 a 10 kg. La seva carn, molt tendra, és una mica insípida però molt delicada. El xai anomenat blanc proporciona el 70% dels xais de carnisseria; sacrificat entre els 70 i 150 dies, pesa de 20 a 25 kg. La seva carn, d'un color rosa fosc, és ferma quan es compra, però es torna molt tendra en la cocció. El xai anomenat gris se sacrifica entre els 6 i els 9 mesos i pesa entre 30 i 40 kg. La seva carn és ferma i té un sabor més acusat (moltoneja), i hi ha qui el prefereix al xai blanc. Finalment, queda el xai més vell, d'1 a 2 anys, que encara sent més la llana, anomenat borrec, i el marrà o mascle, que es reserva per a la reproducció. A Catalunya es prefereix el xai de llet, que fa les delícies dels especialistes de carn a la brasa, però hi ha molts altres procediments i receptes per a preparar i guisar aquest nadó. Del xai se n'aprofita tot, del cap a la cua. Les millors preparacions són a la brasa o rostit, sobretot per la senzillesa. També se'n fan estofats i cassolades i les parts més inferiors solen anar a l'escudella.

Au migratòria i peça de caça molt estimada gastronòmicament, que escasseja força a causa de la persecució de què és objecte. Ha sigut objecte de molts comentaris d'escriptors, de gastrònoms i de cuiners, entre els quals Josep Pla, amb els seus comentaris de la bécasse sur canapé. Amb el dors i les parts superiors de color castany i les parts inferiors groguenques, presenta un bec llarg i molt sensible.

Ocell de la mateixa família que la becada. En trobem de tres tipus, el becadell comú, el becadell gros i el becadell sord.

Becadell de bec llarg que habita en maresmes i terrenys pantanosos.

Becadell de bec més curt i de cos més robust.

Becadell de cos i bec petits.

Líquid que es beu per refrescar-se i mantenir la proporció normal d'aigua en l'organisme. La beguda més natural i més senzilla, l'única indispensable per a tot ésser viu, és l'aigua. En un clima temperat, el consum mitjà d'un ésser humà és d'un litre diari, en alguns casos una mica més. Les necessitats varien en funció del clima i de l'alimentació: les carns i els plats salats, picants o dolços, augmenten la set.

Dit de la persona que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.