balboteig - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Forma imperfecta i vacil·lant de parlar, pròpia dels infants. El balboteig és previ al llenguatge normal i consisteix a emetre sons onomatopeics espontanis que són més o menys relacionats amb objectes o situacions percebudes que constitueixen un simple joc sonor. L'etapa del balboteig, que va aproximadament dels sis mesos a l'any, o a l'any i mig, es troba vinculada amb el desenvolupament sensoriomotor i comença quan l'infant és capaç de controlar els mecanismes de respiració i d'alimentació.