cavitació
cavitació
Mecànica > Mecànica de medis continus
- ca cavitació, n f
- es cavitación, n f
- fr cavitation, n f
- en cavitation, n
Mecànica > Mecànica de medis continus
Definición
Fenomen consistent en la formació de cavitats de gas o vapor en un fluid en moviment quan la pressió del fluid cau per sota de la seva pressió de vapor.
Nota
- En la cavitació inercial, les cavitats formades col·lapsen ràpidament i es creen ones de xoc, mentre que en la cavitació no inercial la cavitat es manté gràcies a una excitació externa.
cavitat ressonant
cavitat ressonant
Mecànica > Ones i acústica, Òptica
- ca cavitat ressonant, n f
- es cavidad resonante, n f
- fr cavité résonante, n f
- en resonant cavity, n
Mecànica > Ones i acústica, Òptica
Definición
Espai limitat entre dues superfícies reflectores, entre les quals s'hi fa propagar una ona que, mitjançant reflexions múltiples, genera ones estacionàries.
Nota
- 1. Per a aconseguir l'efecte de ressonància cal que la longitud de la cavitat sigui un múltiple exacte de la semilongitud d'ona de l'ona emprada. 2. Les cavitats ressonants òptiques són la base del funcionament dels làsers, ja que, mitjançant el pas repetit de la llum a través del material contingut a la cavitat, s'aconsegueix el procés d'amplificació de llum per emissió estimulada.
CC
CC
Electromagnetisme
- ca corrent continu, n m
- ca CC, n m sigla
- ca DC, n m sigla
- es corriente continua, n m
- es DC, n m sigla
- fr courant continu, n m
- fr CC, n m sigla
- fr DC, n m sigla
- en direct current, n
- en DC, n sigla
Electromagnetisme
Definición
Corrent elèctric que té sempre el mateix sentit de moviment i una intensitat que es manté constant o que varia lleugerament al voltant d'un valor constant formant una petita ondulació.
Nota
- La sigla DC correspon a l'equivalent anglès direct current ('corrent directe').
CE
CE
Física quàntica, Física atòmica
- ca captura electrònica, n f
- ca desintegració β inversa, n f sin. compl.
- ca CE, n f sigla
- es captura electrónica, n f
- es desintegración β inversa, n f
- es CE, n f sigla
- fr capture électronique, n f
- fr désintégration β inverse, n f
- fr CE, n f sigla
- en electron capture, n
- en inverse β decay, n
- en EC sigla
Física quàntica, Física atòmica
Definición
Desintegració radioactiva en què un nucli atòmic captura un electró de l'embolcall electrònic, el qual interacciona amb un protó, i es produeix un neutró, que roman al nucli, i un neutrí electrònic, que n'és expulsat.
Nota
-
1. El nucli descendent és un isòbar del nucli atòmic que es desintegra amb el nombre atòmic disminuït en una unitat. 2. El procés de la captura electrònica es pot expressar com:
3. Si l'electró capturat és de la capa electrònica K, es tracta d'una captura K; si és de la capa L, d'una captura L, etc.
cefeida
cefeida
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca cefeida, n m, f
- es cefeida, n m, f
- fr céphéide, n m, f
- en cepheid, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definición
Estel variable, la lluminositat del qual varia de forma periòdica, que presenta una correlació molt estreta entre el seu període de variabilitat i la seva lluminositat absoluta.
Nota
-
La denominació cefeida prové del fet que totes les cefeides tenen una corba de llum semblant a la de l'estel prototípic d'aquest tipus,
-Cephei. Les cefeides són estels gegants o supergegants que es troben a la banda d'inestabilitat del diagrama de Hertzsprung-Russell. Una cefeida realitza una pulsació variant la mida, la temperatura i la lluminositat amb un període molt regular d'entre 1 i 50 dies i amb variacions de 0,5 a 1 magnituds; existeix una relació entre el període de pulsació de la cefeida i la seva lluminositat aplicable a totes les cefeides d'un mateix tipus. Així, en trobar una cefeida i mesurar-ne el període, se'n dedueix la brillantor intrínseca i, comparant-la amb la brillantor aparent, se n'obté la distància. Per aquest motiu, i pel fet de ser detectables a altres galàxies, les cefeides són un dels millors indicadors de distància que existeixen. Actualment es distingeixen dos tipus de cefeides: les clàssiques, que pertanyen a la població estel·lar I i, per tant, són objectes joves massius; i les W Virginis, que pertanyen a la població estel·lar II i són molt més velles. La relació període-lluminositat va ser establerta inicialment per Henrietta Swan Leavitt l'any 1908 a partir de mesures de cefeides al Gran Núvol de Magalhães.
celeritat
celeritat
Mecànica
- ca celeritat, n f
- es celeridad, n f
- fr vitesse, n f
- en speed, n
Mecànica
Definición
Derivada respecte al temps de la longitud del camí recorregut per un mòbil al llarg de la seva trajectòria.
Nota
- 1. En un moviment rectilini, la celeritat és el valor absolut de la velocitat instantània; en el cas general, és el mòdul del vector velocitat. 2. El terme celeritat és poc utilitzat. Vegeu també velocitat.
cel·la
cel·la
Electromagnetisme
- ca cel·la, n f
- es celda, n f
- fr cellule, n f
- en cell, n
Electromagnetisme
Definición
Recinte per a un equip d'alta tensió.
cel·la de Wigner-Seitz
cel·la de Wigner-Seitz
Física de la matèria condensada
- ca cel·la de Wigner-Seitz, n f
- es celda de Wigner-Seitz, n f
- fr maille de Wigner-Seitz, n f
- en Wigner-Seitz cell, n
Física de la matèria condensada
Definición
Cel·la elemental que té la mateixa simetria que la xarxa cristal·lina que forma.
Nota
- 1. La cel·la de Wigner-Seitz al voltant d'un punt d'una xarxa cristal·lina és formada per tots els punts de l'espai que són més propers a aquest punt de la xarxa que a qualsevol altre. 2. La cel·la de Wigner-Seitz a la xarxa recíproca és la primera zona de Brillouin.
cel·la elemental
cel·la elemental
Física de la matèria condensada
- ca cel·la elemental, n f
- ca cel·la primitiva, n f
- es celda elemental, n f
- es celda primitiva, n f
- fr maille primitive, n f
- en primitive cell, n
Física de la matèria condensada
Definición
Cel·la unitària de volum mínim.
Nota
- 1. Existeixen diverses formes d'escollir la cel·la elemental d'una xarxa cristal·lina, però sempre hi ha només un punt de la xarxa a la cel·la. Una forma habitual és suposar un paral·lelepípede amb punts de la xarxa als seus vuit vèrtexs, un dels quals pertany a la cel·la i els altres a les vuit cel·les veïnes; aquesta cel·la elemental, però, no sempre presenta les mateixes simetries que presenta el cristall. 2. Una cel·la elemental que té la mateixa simetria que el cristall és la cel·la de Wigner-Seitz.
cel·la primitiva
cel·la primitiva
Física de la matèria condensada
- ca cel·la elemental, n f
- ca cel·la primitiva, n f
- es celda elemental, n f
- es celda primitiva, n f
- fr maille primitive, n f
- en primitive cell, n
Física de la matèria condensada
Definición
Cel·la unitària de volum mínim.
Nota
- 1. Existeixen diverses formes d'escollir la cel·la elemental d'una xarxa cristal·lina, però sempre hi ha només un punt de la xarxa a la cel·la. Una forma habitual és suposar un paral·lelepípede amb punts de la xarxa als seus vuit vèrtexs, un dels quals pertany a la cel·la i els altres a les vuit cel·les veïnes; aquesta cel·la elemental, però, no sempre presenta les mateixes simetries que presenta el cristall. 2. Una cel·la elemental que té la mateixa simetria que el cristall és la cel·la de Wigner-Seitz.
