Back to top
apràxia constructiva apràxia constructiva

Neurologia

  • ca  apràxia constructiva, n f
  • es  apraxia constructiva
  • en  constructional apraxia

Neurologia

Definición
Apràxia caracteritzada per l'alteració dels aspectes espacials de la integració de moviments individuals que inhabilita per a executar dibuixos o construccions simples tant seguint ordres com copiant.

Nota

  • L'apràxia constructiva es produeix per lesions parietals dretes o esquerres, però segons quin sigui el costat afectat les alteracions que es manifesten mostren diferències qualitatives.
apràxia del vestir apràxia del vestir

Neurologia

  • ca  apràxia del vestir, n f
  • es  apraxia del vestido
  • es  apraxia del vestir
  • es  apraxia del vestirse
  • en  dressing apraxia

Neurologia

Definición
Apràxia caracteritzada perquè la persona afectada és incapaç de vestir-se correctament, com a conseqüència de la dificultat que experimenta per a seleccionar l'ordre de les peces de roba o per a orientar-les adequadament cap al propi cos.

Nota

  • L'apràxia del vestir habitualment s'associa a trastorns visuoespacials i constructius produïts per lesions a l'hemisferi dret. Sol ser un dels símptomes de la malaltia d'Alzheimer.
apràxia ideacional apràxia ideacional

Neurologia

  • ca  apràxia ideacional, n f
  • es  apraxia ideacional
  • en  ideational apraxia

Neurologia

Definición
Apràxia caracteritzada per la incapacitat de formular mentalment i expressar verbalment els processos relacionats amb una acció, ja sigui espontània o consecutiva a una ordre.
apràxia ideocinètica apràxia ideocinètica

Neurologia

  • ca  apràxia ideomotora, n f
  • ca  apràxia ideocinètica, n f sin. compl.
  • es  apraxia ideocinética
  • es  apraxia ideomotora
  • en  ideokynetic apraxia
  • en  ideomotor apraxia

Neurologia

Definición
Apràxia caracteritzada per la incapacitat d'executar les accions demanades per un observador, tot i que es manté la capacitat de recordar o reconèixer l'acció planejada.

Nota

  • L'apràxia ideomotora és deguda a alteracions de les connexions entre l'escorça motora i les àrees d'associació.
apràxia ideomotora apràxia ideomotora

Neurologia

  • ca  apràxia ideomotora, n f
  • ca  apràxia ideocinètica, n f sin. compl.
  • es  apraxia ideocinética
  • es  apraxia ideomotora
  • en  ideokynetic apraxia
  • en  ideomotor apraxia

Neurologia

Definición
Apràxia caracteritzada per la incapacitat d'executar les accions demanades per un observador, tot i que es manté la capacitat de recordar o reconèixer l'acció planejada.

Nota

  • L'apràxia ideomotora és deguda a alteracions de les connexions entre l'escorça motora i les àrees d'associació.
apràxia motora apràxia motora

Neurologia

  • ca  apràxia motora, n f
  • es  apraxia motora
  • en  limb-kinetic apraxia
  • en  motor apraxia

Neurologia

Definición
Apràxia caracteritzada per una alteració dels moviments d'una extremitat quan s'ha d'efectuar un acte que requereix certa habilitat.
apràxia oculomotora apràxia oculomotora

Neurologia

  • ca  síndrome de Balint, n f
  • ca  apràxia oculomotora, n f sin. compl.
  • es  apraxia oculomotora
  • es  síndrome de Balint
  • en  Balint's syndrome
  • en  oculomotor apraxia

Neurologia

Definición
Síndrome caracteritzada per la presència d'atàxia òptica, apràxia de la mirada i simultagnòsia, amb conservació de la integritat dels moviments oculars, produïda per lesions parietals bilaterals.

Nota

  • 1. Les causes més freqüents de la síndrome de Balint són les ferides de bala i els infarts cerebrals bilaterals en el territori limítrof de les artèries cerebrals.
    2. La sinonímia entre les denominacions síndrome de Balint i apràxia oculomotora no és acceptada per tots els autors.
aprenentatge aprenentatge

Neurobiologia del comportament

  • ca  aprenentatge, n m
  • es  aprendizaje
  • en  learning

Neurobiologia del comportament

Definición
Procés cognitiu pel qual un individu adquireix informació, habilitats o patrons de comportament nous com a resultat de l'experiència i mostra canvis en el seu comportament.

Nota

  • L'aprenentatge requereix el funcionament correcte dels mecanismes de memòria i es tradueix en canvis plàstics cerebrals relacionats amb canvis en els pesos de les sinapsis i en els nivells d'activitat neuronals.
aprenentatge aprenentatge

Neurociència computacional

  • ca  aprenentatge, n m
  • es  aprendizaje
  • en  learning

Neurociència computacional

Definición
Capacitat de les xarxes neuronals artificials de modificar els pesos de les connexions en funció dels patrons d'entrada-sortida, mitjançant un algorisme d'aprenentatge.

Nota

  • Les xarxes neuronals artificials poden presentar diferents tipus d'aprenentatge. Comunament, es distingeix entre aprenentatge supervisat i aprenentatge no supervisat.
aprenentatge associatiu aprenentatge associatiu

Neurobiologia del comportament

  • ca  aprenentatge associatiu, n m
  • es  aprendizaje asociativo
  • en  associative learning

Neurobiologia del comportament

Definición
Aprenentatge en què s'estableixen relacions entre diferents elements, ja sigui entre estímuls i respostes o entre representacions mentals d'esdeveniments.

Nota

  • Es distingeix entre dos tipus d'aprenentatge associatiu: el condicionament clàssic i el condicionament operant.