neurotransmissor
neurotransmissor
Neuroquímica
- ca neurotransmissor, n m
- es neurotransmisor
- en neurotransmitter
Neuroquímica
Definición
Molècula endògena encarregada de convertir el senyal bioelèctric en un senyal químic difusible que és alliberada per una neurona presinàptica a la fenedura sinàptica, on interacciona amb receptors específics de la neurona postsinàptica, la qual estimula o inhibeix.
Nota
- Els neurotransmissors se sintetitzen al soma neuronal o al botó sinàptic i, una vegada alliberats, interaccionen amb el seu receptor. Aquesta interacció en comporta la degradació mitjançant enzims específics o la recaptació mitjançant l'element presinàptic.
neurotròfic -a
neurotròfic -a
Neurobiologia cel·lular
- ca neurotròfic -a, adj
- es neurotrófico
- en neurotrophic
Neurobiologia cel·lular
Definición
Dit d'una molècula o una substància que estimula la supervivència, la diferenciació o el creixement d'una estructura neuronal.
neurotropisme
neurotropisme
Neurobiologia cel·lular
- ca neurotropisme, n m
- es neurotropismo
- en neurotropism
Neurobiologia cel·lular
Definición
Tendència de les fibres nervioses en creixement a dirigir els axons o les dendrites cap a cèl·lules i teixits específics.
neurulació
neurulació
Neurobiologia del desenvolupament
- ca neurulació, n f
- es neurulación
- en neurulation
Neurobiologia del desenvolupament
Definición
Procés del desenvolupament embrionari en què es forma el tub neural a partir de la invaginació de la placa neural.
NGF
NGF
Neuroquímica
- ca factor de creixement neuronal, n m
- ca NGF, n m sigla
- es factor de crecimiento neuronal
- es NGF sigla
- en neural growth factor
- en NGF sigla
Neuroquímica
Definición
Proteïna que promou la supervivència i la diferenciació neuronal i l'elongació axonal tant durant el desenvolupament com després de lesions del sistema nerviós perifèric i del sistema nerviós central.
Nota
- La sigla NGF prové de la denominació anglesa neural growth factor.
nicotina
nicotina
Neuroquímica
- ca nicotina, n f
- es nicotina
- en nicotine
Neuroquímica
Definición
Agonista acetilcolinèrgic d'origen alcaloide que s'uneix als receptors nicotínics i actua com a tòxic sobre el sistema nerviós central, principalment sobre el centre respiratori, amb una acció inicial estimulant i una acció posterior depressora.
nictalopia
nictalopia
Neurologia
- ca nictalopia, n f
- ca ceguesa crepuscular, n f sin. compl.
- ca ceguesa nocturna, n f sin. compl.
- es ceguera crepuscular
- es ceguera nocturna
- es nictalopía
- en night blindness
- en nyctalopia
Neurologia
Definición
Alteració visual caracteritzada per la disminució o l'anul·lació gairebé total de la visió nocturna o amb poca claror, mentre que la visió està preservada en condicions de lluminositat.
Nota
- La nictalopia habitualment està produïda per dèficits de vitamina A, alteracions del sistema nerviós autònom o malalties congènites com la retinosi pigmentària.
NIRS
NIRS
Neurociència computacional
- ca espectroscòpia d'infraroig proper, n f
- ca NIRS, n f sigla
- es espectroscopia de infrarrojo cercano
- es NIRS sigla
- en near infrared spectroscopy
- en NIRS sigla
Neurociència computacional
Definición
Espectroscòpia emprada en imatgeria òptica del cervell en què es detecta la dispersió i el canvi de trajectòria d'un feix de llum de la regió de l'infraroig proper, que passa a través del cervell i el crani.
Nota
- La sigla NIRS prové de la denominació anglesa near infrared spectroscopy.
nistagme
nistagme
Neurologia
- ca nistagme, n m
- es nistagmo
- en nystagmus
Neurologia
Definición
Espasme clònic dels músculs motors del globus ocular que produeix moviments involuntaris alternats, oscil·lants i repetitius en diferents sentits.
Nota
- Existeixen diferents classificacions dels nistagmes: unilateral o bilateral, segons si afecta un ull o els dos ulls; central o perifèric, segons si té origen al sistema nerviós central o al sistema nerviós perifèric; i horitzontal, vertical, rotatori o mixt, segons la direcció del moviment.
nivell de tolerància al dolor
nivell de tolerància al dolor
Neurologia
- ca nivell de tolerància al dolor, n m
- es nivel de tolerancia al dolor
- en pain tolerance level
Neurologia
Definición
Nivell màxim de dolor que un individu pot suportar.
Nota
- El terme nivell de tolerància al dolor no fa referència a la intensitat mesurada, que és un esdeveniment extern, sinó a l'experiència del pacient.
