terena
terena
- ca terena
- ca etelena sin. compl.
- ca terêna sin. compl.
- ca tereno sin. compl.
- ar تيرينية
- cy Terena
- cy Etelena sin. compl.
- cy Terêna sin. compl.
- cy Tereno sin. compl.
- de Terena
- de Etelena sin. compl.
- de Terêna sin. compl.
- de Tereno sin. compl.
- en Terena
- en Etelena sin. compl.
- en Terêna sin. compl.
- en Tereno sin. compl.
- es terena
- es etelena sin. compl.
- es terêna sin. compl.
- es tereno sin. compl.
- eu terenera
- eu etelena sin. compl.
- eu terêna sin. compl.
- eu tereno sin. compl.
- fr terena
- fr etelena sin. compl.
- fr terêna sin. compl.
- fr tereno sin. compl.
- gn terena
- gn etelena sin. compl.
- gn terêna sin. compl.
- gn tereno sin. compl.
- it terena
- it etelena sin. compl.
- it terêna sin. compl.
- it tereno sin. compl.
- ja テレナ語
- ja テレノ語 sin. compl.
- ja エテレナ語 sin. compl.
- nl Terena
- nl Etelena sin. compl.
- nl Terêna sin. compl.
- nl Tereno sin. compl.
- pt terena
- pt etelena sin. compl.
- pt terêna sin. compl.
- pt tereno sin. compl.
- ru Терена
- ru Терено sin. compl.
- ru Этелена sin. compl.
- zh 特勒纳语
- zh 特勒诺、特列纳、埃特勒纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Brasil
Definición
La família lingüística arawak és una de les més grans del continent. Es parlen llengües arawaks a tots els països sud-americans, llevat de Xile i l'Uruguai.
Fins a mitjan segle XVIII els terenes ocupaven la zona oest del riu Paraguai, a la regió del Chaco. En aquell moment es van traslladar al sud del que avui és l'estat de Mato Grosso do Sul, on han mantingut sempre estrets vincles amb els kinikinaus, els kadiweus i altres indígenes de la regió.
La seva estructura social i el territori propi es van veure molt afectats per la guerra de la Triple Aliança contra Paraguai (mitjan segle XIX); des d'aleshores, els colonitzadors brasilers van instal·lar grans finques agrícoles i ramaderes, obligant els indígenes a dispersar-se.
Hi ha força estudis antropològics, històrics i lingüístics sobre els terenes.
En sentit ampli, el terme terena inclou diversos grups pertanyents a l'antiga nació guanà o xanè, com ara els terenes mateixos, els kinikinaus i els layanes. Són una comunitat molt permeable a influències foranes (indígenes o no), les quals es veuen com a una font de millora cultural. Se'ls qualifica d''indis urbans', ja que mantenen moltes relacions comercials i laborals amb altres poblats i ciutats de la regió.
Cada cop més els joves volen treballar a les ciutats, per la qual cosa es valora més el domini del portuguès. Les xifres indiquen que només un 50% de la població jove és competent en terena i es preveu que en dues generacions el portuguès serà la primera llengua de tots els infants.
La llengua no es concep com un tret integrador de l'individu en la societat que calgui defensar per preservar la identitat del grup. Al contrari, per als pares és un orgull que els fills aprenguin portuguès com abans millor i hi ha la creença que el bilingüisme afavoreix el fracàs escolar. El terena es parla gairebé només en família.
Fins a mitjan segle XVIII els terenes ocupaven la zona oest del riu Paraguai, a la regió del Chaco. En aquell moment es van traslladar al sud del que avui és l'estat de Mato Grosso do Sul, on han mantingut sempre estrets vincles amb els kinikinaus, els kadiweus i altres indígenes de la regió.
La seva estructura social i el territori propi es van veure molt afectats per la guerra de la Triple Aliança contra Paraguai (mitjan segle XIX); des d'aleshores, els colonitzadors brasilers van instal·lar grans finques agrícoles i ramaderes, obligant els indígenes a dispersar-se.
Hi ha força estudis antropològics, històrics i lingüístics sobre els terenes.
En sentit ampli, el terme terena inclou diversos grups pertanyents a l'antiga nació guanà o xanè, com ara els terenes mateixos, els kinikinaus i els layanes. Són una comunitat molt permeable a influències foranes (indígenes o no), les quals es veuen com a una font de millora cultural. Se'ls qualifica d''indis urbans', ja que mantenen moltes relacions comercials i laborals amb altres poblats i ciutats de la regió.
Cada cop més els joves volen treballar a les ciutats, per la qual cosa es valora més el domini del portuguès. Les xifres indiquen que només un 50% de la població jove és competent en terena i es preveu que en dues generacions el portuguès serà la primera llengua de tots els infants.
La llengua no es concep com un tret integrador de l'individu en la societat que calgui defensar per preservar la identitat del grup. Al contrari, per als pares és un orgull que els fills aprenguin portuguès com abans millor i hi ha la creença que el bilingüisme afavoreix el fracàs escolar. El terena es parla gairebé només en família.
