hakka
hakka
- ca hakka
- ca geolecte hakka sin. compl.
- ca geolecte kejia sin. compl.
- ca kejia sin. compl.
- cod hak-kâ-fa
- cod Kèjiāhuà
- ar هاكا
- cy Hakka
- cy Hokka sin. compl.
- cy Kejia sin. compl.
- de Hakka
- de Hokka sin. compl.
- de Kejia sin. compl.
- en Hakka
- en Hokka sin. compl.
- en Kejia sin. compl.
- es hakka
- es hokka sin. compl.
- es kejia sin. compl.
- eu hakkera
- eu hokka sin. compl.
- eu kejia sin. compl.
- fr hakka
- fr hokka sin. compl.
- fr kejia sin. compl.
- fr kejiaren sin. compl.
- gl hakka
- gl hokka sin. compl.
- gl kejia sin. compl.
- gn hakka
- gn hokka sin. compl.
- gn kejia sin. compl.
- it hakka
- it hokka sin. compl.
- it kejia sin. compl.
- ja 客家語
- nl Hakka
- nl Hokka sin. compl.
- nl Kejia sin. compl.
- pt hakka
- pt hokka sin. compl.
- pt kejia sin. compl.
- ru Хакка
- ru Кэцзя sin. compl.
- ru Хокка sin. compl.
- zh 客家话
- zh 客家语
- scr Caràcters xinesos o hanzi
- num Sistema aràbic
- num Sistema xinès
Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Taiwan, Àsia > Xina
Definición
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.
Els hakkes anomenen la seva llengua hak-kâ-fa. En xinès estàndard s'anomena Kejiahua o Kejiayu.
El hakka predomina a les províncies xineses del sud-est, concretament Guangdong, Jiangxi i Fujian. També hi ha comunitats lingüístiques de hakka a Taiwan, Hong Kong, Malàisia, Singapur, Indonèsia i Tailàndia.
Originaris de la Xina central, al llarg dels segles els hakkes han migrat cap a les regions meridionals que ocupen avui dia. Les onades migratòries més significatives es van produir entre els segles III i XVII.
Les diferències dialectals del hakka segons les regions són grans, sobretot en l'àmbit fonològic. El dialecte de Meixian (nord-est de Guangdong) ha esdevingut la varietat estàndard.
Els hakkes anomenen la seva llengua hak-kâ-fa. En xinès estàndard s'anomena Kejiahua o Kejiayu.
El hakka predomina a les províncies xineses del sud-est, concretament Guangdong, Jiangxi i Fujian. També hi ha comunitats lingüístiques de hakka a Taiwan, Hong Kong, Malàisia, Singapur, Indonèsia i Tailàndia.
Originaris de la Xina central, al llarg dels segles els hakkes han migrat cap a les regions meridionals que ocupen avui dia. Les onades migratòries més significatives es van produir entre els segles III i XVII.
Les diferències dialectals del hakka segons les regions són grans, sobretot en l'àmbit fonològic. El dialecte de Meixian (nord-est de Guangdong) ha esdevingut la varietat estàndard.
