dumagat uminey
dumagat uminey
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca dumagat (umirey)
- ca agta umiray sin. compl.
- ca dumagat uminey sin. compl.
- ar دوماغاتية (أوميري)
- cy Dumagat (Umirey)
- cy Agta umiray sin. compl.
- cy Dumagat uminey sin. compl.
- de Umiray-Dumagat
- de Agta Umiray Dumaget sin. compl.
- de Umiray Agta sin. compl.
- de Umirey-Dumagat sin. compl.
- en Umirey Dumagat
- en Umiray Agta sin. compl.
- en Umiray Dumaget Agta sin. compl.
- en Umirey Dumagat Agta sin. compl.
- es dumagat (umirey)
- es agta umiray sin. compl.
- es dumagat uminey sin. compl.
- eu umireyko dumagatera
- eu agta umiray sin. compl.
- eu dumagat uminey sin. compl.
- eu dumagat umirey sin. compl.
- fr dumagat (umirey)
- fr agta umiray sin. compl.
- fr dumagat uminey sin. compl.
- gl dumagat (umirey)
- gl agta umiray sin. compl.
- gl dumagat uminey sin. compl.
- gn dumagat (umirey)
- gn agta umiray sin. compl.
- gn dumagat uminey sin. compl.
- it dumagat (umirey)
- it agta umiray sin. compl.
- it dumagat uminey sin. compl.
- pt dumagat (umirey)
- pt agta umiray sin. compl.
- pt dumagat uminey sin. compl.
- zh 多马嘉特语 （乌米雷）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definición
El grup etnolingüistic dumagat (umirey) s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
El dumagat (umirey) s'inclou dins les llengues dumagat, les quals es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Els parlants de dumagat (umirey) generalment tenen l'ilocano i/o el tagal com a segona llengua.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
El dumagat (umirey) s'inclou dins les llengues dumagat, les quals es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Els parlants de dumagat (umirey) generalment tenen l'ilocano i/o el tagal com a segona llengua.
dumbo
dumbo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
- ca kamazung
- ca dumbo sin. compl.
- ca kemezung sin. compl.
- cod diábékwálé
- cod kémézuñ
- de Kemezung
- de Dumbo sin. compl.
- de Kumaju sin. compl.
- en Kamazung
- en Dumbo sin. compl.
- en Kemezung sin. compl.
- es kamazung
- es dumbo sin. compl.
- es kemezung sin. compl.
- eu kamazung
- eu dumbo sin. compl.
- eu kemezung sin. compl.
- fr kemezung
- fr dumbo sin. compl.
- fr dumbu sin. compl.
- fr dzumbo sin. compl.
- fr kumaju sin. compl.
- gl kamazung
- gl dumbo sin. compl.
- gl kemezung sin. compl.
- it kamazung
- it dumbo sin. compl.
- it kemezung sin. compl.
- nl Kamazung
- nl Dumbo sin. compl.
- nl Dumbu sin. compl.
- nl Dzumbo sin. compl.
- nl Kumaju sin. compl.
- pt kamazung
- pt dumbo sin. compl.
- pt kemezung sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
Definición
El kamazung s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el bebe, el nsari, el ncane i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic misaje.
La llengua kamazung és parlada per unes 4.500 persones a la ciutat de Dumbu i al poble de Kwei, al sud de la frontera amb Nigèria. A la ciutat de Dumbu hi ha una forta presència de persones procedents d'altres indrets (parlants de hausa de Nigèria o d'altres llengües cameruneses), de manera que els parlants de kamazung tenen contacte diàriament amb parlants d'altres llengües.
Els parlants de kamazung i de bebe s'entenen emprant cadascú la seva llengua. Alguns parlants també s'entenen amb els nsari. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües camerunese solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. El pidgin té una presència important, i creixent, en la vida diària dels parlants de kamazung, sobretot a la ciutat de Dumbu.
La llengua kamazung és parlada per unes 4.500 persones a la ciutat de Dumbu i al poble de Kwei, al sud de la frontera amb Nigèria. A la ciutat de Dumbu hi ha una forta presència de persones procedents d'altres indrets (parlants de hausa de Nigèria o d'altres llengües cameruneses), de manera que els parlants de kamazung tenen contacte diàriament amb parlants d'altres llengües.
Els parlants de kamazung i de bebe s'entenen emprant cadascú la seva llengua. Alguns parlants també s'entenen amb els nsari. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües camerunese solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. El pidgin té una presència important, i creixent, en la vida diària dels parlants de kamazung, sobretot a la ciutat de Dumbu.
dumbule
dumbule
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca mbule
- ca dumbule sin. compl.
- ca mbola sin. compl.
- de Mbule
- de Dumbule sin. compl.
- de Mbola sin. compl.
- en Mbule
- en dumbule sin. compl.
- en Mbola sin. compl.
- es mbule
- es dumbule sin. compl.
- es mbola sin. compl.
- eu mbule
- eu dumbule sin. compl.
- eu mbola sin. compl.
- fr mbule
- fr dumbule sin. compl.
- fr mbola sin. compl.
- gl mbule
- gl dumbule sin. compl.
- gl mbola sin. compl.
- it mbule
- it dumbule sin. compl.
- it mbola sin. compl.
- nl Mbula
- nl Dumbule sin. compl.
- nl Mbola sin. compl.
- pt mbule
- pt dumbule sin. compl.
- pt mbola sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definición
El mbule es parla al poble de Mbole, el seu territori tradicional, al sud del Camerun. Aquesta llengua forma part del grup yambassa i és lingüísticament propera al bati, el gunu, el mmala, l'elip, el kalong i el baca.
El parlants de mbule generalment parlen kalong o bisoo, ja que tenen contacte freqüent amb els seus parlants: el poble de Mbole no té mercat, dispensari mèdic, ni escola propis i els seus habitants s'han de desplaçar als pobles de Yangben, Batanga (on es parla kalong), Logbikoy o Mbay (on es parla bisoo).
El parlants de mbule generalment parlen kalong o bisoo, ja que tenen contacte freqüent amb els seus parlants: el poble de Mbole no té mercat, dispensari mèdic, ni escola propis i els seus habitants s'han de desplaçar als pobles de Yangben, Batanga (on es parla kalong), Logbikoy o Mbay (on es parla bisoo).
dunneza
dunneza
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca beaver
- ca dane-zaa sin. compl.
- ca dunneza sin. compl.
- ca tsattine sin. compl.
- cod dane-zaa
- cy Beaver
- cy Dane-zaa sin. compl.
- cy Dunneza sin. compl.
- cy Tsattine sin. compl.
- de Beaver
- de Dane-Zaa sin. compl.
- de Dunneza sin. compl.
- de Tsattine sin. compl.
- en Beaver
- en Danezaa sin. compl.
- en Dunne Za sin. compl.
- en Dunneza sin. compl.
- en Tsattine sin. compl.
- es castor
- es beaver sin. compl.
- es dane-zaa sin. compl.
- es dunneza sin. compl.
- es tsattine sin. compl.
- eu beaverrera
- eu beaver sin. compl.
- eu dane-zaa sin. compl.
- eu dunneza sin. compl.
- eu tsattine sin. compl.
- fr dunneza
- fr beaver sin. compl.
- fr dane-zaa sin. compl.
- fr tsattine sin. compl.
- gl beaver
- gl dane-zaa sin. compl.
- gl dunneza sin. compl.
- gl tsattine sin. compl.
- gn veaver
- gn dane-zaa sin. compl.
- gn dunneza sin. compl.
- gn tsattine sin. compl.
- it beaver
- it dane-zaa sin. compl.
- it dunneza sin. compl.
- it tsattine sin. compl.
- pt beaver
- pt dane-zaa sin. compl.
- pt dunneza sin. compl.
- pt tsattine sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La comunitat beaver de la Colúmbia Britànica viu concretament a Doig, a Blueberry i al riu Prophet. La d'Alberta viu a Horse Lakes, a Clear Hills i al riu Boyer.
Tots els parlants de la llengua són adults. Els infants ja no aprenen beaver, raó per la qual està en vies d'extinció.
La pèrdua de la llengua es va accelerar a partir dels anys cinquanta, moment en què els infants van començar a ser escolaritzats en anglès. Es va deixar de transmetre, en favor de l'anglès, a la dècada dels vuitanta.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La comunitat beaver de la Colúmbia Britànica viu concretament a Doig, a Blueberry i al riu Prophet. La d'Alberta viu a Horse Lakes, a Clear Hills i al riu Boyer.
Tots els parlants de la llengua són adults. Els infants ja no aprenen beaver, raó per la qual està en vies d'extinció.
La pèrdua de la llengua es va accelerar a partir dels anys cinquanta, moment en què els infants van començar a ser escolaritzats en anglès. Es va deixar de transmetre, en favor de l'anglès, a la dècada dels vuitanta.
dyula
dyula
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori
- ca diula
- ca djula sin. compl.
- ca dyula sin. compl.
- ca jula sin. compl.
- ar ديوولا
- cy Diula
- cy Djula sin. compl.
- cy Dyula sin. compl.
- cy Jula sin. compl.
- de Dioula
- de Diula sin. compl.
- de Dyula sin. compl.
- de Jula sin. compl.
- en Diula
- en Dioula sin. compl.
- en Djula sin. compl.
- en Dyoula sin. compl.
- en Dyula sin. compl.
- en Jula sin. compl.
- es diula
- es dioula sin. compl.
- es djula sin. compl.
- es dyula sin. compl.
- es jula sin. compl.
- es yula sin. compl.
- eu diulera
- eu diula sin. compl.
- eu djula sin. compl.
- eu dyula sin. compl.
- eu jula sin. compl.
- fr dioula
- fr djula sin. compl.
- fr dyula sin. compl.
- fr jula sin. compl.
- gl diula
- gl djula sin. compl.
- gl dyula sin. compl.
- gl jula sin. compl.
- gn diula
- gn djula sin. compl.
- gn dyula sin. compl.
- gn jula sin. compl.
- it dioula
- it djula sin. compl.
- it dyula sin. compl.
- it jula sin. compl.
- ja ジュラ語
- nl Diula
- nl Djula sin. compl.
- nl Dyula sin. compl.
- nl Jula sin. compl.
- pt diula
- pt djula sin. compl.
- pt dyula sin. compl.
- pt jula sin. compl.
- ru Диула
- ru Дьюла sin. compl.
- ru Джула sin. compl.
- ru Дьула sin. compl.
- zh 迪乌拉语
- zh 迪尤拉、迪居拉、居拉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- scr Alfabet n ko
- num Sistema aràbic
- num Sistema n ko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori
Definición
El diula és lingüísticament molt proper al bàmbara. Malgrat que els parlants nadius de diula volten els 2 milions, el diula és àmpliament utilitzat a l'Àfrica occidental com a llengua de comerç. Per aquest motiu, més de 5 milions de persones el tenen com a segona llengua.
Els diules practiquen secularment un comerç de llarga distància. Van contribuir com cap altre poble a l'expansió pacífica de l'islam per bona part de l'Àfrica occidental.
Els diules practiquen secularment un comerç de llarga distància. Van contribuir com cap altre poble a l'expansió pacífica de l'islam per bona part de l'Àfrica occidental.
dzalamo
dzalamo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zaramo
- ca dzalamo sin. compl.
- ca kizaramo sin. compl.
- ca myagatwa sin. compl.
- ca saramo sin. compl.
- ca zalamo sin. compl.
- ca zaramu sin. compl.
- ar زارامو
- cy Zaramo
- cy Dzalamo sin. compl.
- cy Kizaramo sin. compl.
- cy Myagatwa sin. compl.
- cy Saramo sin. compl.
- cy Zalamo sin. compl.
- cy Zaramu sin. compl.
- de Zaramo
- de Dzalamo sin. compl.
- de Kizaramo sin. compl.
- de Myagatwa sin. compl.
- de Saramo sin. compl.
- de Zalamo sin. compl.
- de Zaramu sin. compl.
- en Zaramo
- en Dzalamo sin. compl.
- en Kizaramo sin. compl.
- en Myagatwa sin. compl.
- en Saramo sin. compl.
- en Zalamo sin. compl.
- en Zaramu sin. compl.
- es zaramo
- es dzalamo sin. compl.
- es kizaramo sin. compl.
- es myagatwa sin. compl.
- es saramo sin. compl.
- es zalamo sin. compl.
- es zaramu sin. compl.
- eu zalamoera
- eu dzalamo sin. compl.
- eu kizaramo sin. compl.
- eu myagatwa sin. compl.
- eu saramo sin. compl.
- eu zalamo sin. compl.
- eu zaramo sin. compl.
- eu zaramu sin. compl.
- fr zaramo
- fr dzalamo sin. compl.
- fr kizaramo sin. compl.
- fr myagatwa sin. compl.
- fr saramo sin. compl.
- fr zalamo sin. compl.
- fr zaramu sin. compl.
- gl zaramo
- gl dzalamo sin. compl.
- gl kizaramo sin. compl.
- gl myagatwa sin. compl.
- gl saramo sin. compl.
- gl zalamo sin. compl.
- gl zaramu sin. compl.
- gn saramo
- gn dzalamo sin. compl.
- gn kizaramo sin. compl.
- gn myagatwa sin. compl.
- gn salamo sin. compl.
- gn saramo sin. compl.
- gn saramu sin. compl.
- it zaramo
- it dzalamo sin. compl.
- it kizaramo sin. compl.
- it myagatwa sin. compl.
- it saramo sin. compl.
- it zalamo sin. compl.
- it zaramu sin. compl.
- pt zaramo
- pt dzalamo sin. compl.
- pt kizaramo sin. compl.
- pt myagatwa sin. compl.
- pt saramo sin. compl.
- pt zalamo sin. compl.
- pt zaramu sin. compl.
- tmh Tazaramut
- tmh Dzalamo sin. compl.
- tmh kizaramo sin. compl.
- tmh myagatwa sin. compl.
- tmh saramo sin. compl.
- tmh zalamo sin. compl.
- tmh zaramu sin. compl.
- zh 扎拉莫语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Actualment el zaramo està essent substituït pel suahili, llengua coneguda per més del 90% de la població de Tanzània i que ha esdevingut la llengua dominant a bona part del territori zaramo. Sembla que una part de la població zaramo ja no és competent en la seva llengua.
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
dzaze
dzaze
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca piapoco
- ca dzaze sin. compl.
- ca piapoko sin. compl.
- ca tsáçe sin. compl.
- ca yapaco sin. compl.
- cod wenaiwice
- ar بيابوكو
- cy Piapoco
- cy Dzaze sin. compl.
- cy Piapoko sin. compl.
- cy Tsáçe sin. compl.
- cy Yapaco sin. compl.
- de Piapoco
- de Dzaze sin. compl.
- de Piapoko sin. compl.
- de Tsáçe sin. compl.
- de Yapaco sin. compl.
- en Piapoco
- en Dzase sin. compl.
- en Dzaze sin. compl.
- en Piapoko sin. compl.
- en Yapaco sin. compl.
- es piapoco
- es dzaze sin. compl.
- es piapoko sin. compl.
- es tsáçe sin. compl.
- es yapaco sin. compl.
- eu piapocoera
- eu dzaze sin. compl.
- eu piapoko sin. compl.
- eu tsáçe sin. compl.
- eu yapaco sin. compl.
- fr piapoco
- fr dzaze sin. compl.
- fr piapoko sin. compl.
- fr tsáçe sin. compl.
- fr yapaco sin. compl.
- gn piapoko
- gn dzaze sin. compl.
- gn piapoco sin. compl.
- gn tsáçe sin. compl.
- gn yapaco sin. compl.
- it piapoco
- it dzaze sin. compl.
- it piapoko sin. compl.
- it tsáçe sin. compl.
- it yapaco sin. compl.
- ja ピアポコ語
- ja ツァセ語 sin. compl.
- ja ドサセ語 sin. compl.
- ja ヤパコ語 sin. compl.
- nl Piapoco
- nl Dzaze sin. compl.
- nl Piapoko sin. compl.
- nl Tsáçe sin. compl.
- nl Yapaco sin. compl.
- pt piapoco
- pt dzaze sin. compl.
- pt piapoko sin. compl.
- pt tsáçe sin. compl.
- pt yapaco sin. compl.
- ru Пиапоко
- ru Дзазе sin. compl.
- ru Япако sin. compl.
- ru Пьяпоко sin. compl.
- zh 皮亚伯克语
- zh 皮亚波克、恰塞、萨泽、亚帕克 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
El piapoco està estretament emparentat amb llengües arawaks del Río Negro, com el baré, el baniva, el guarequena, el yavitero (extingida) o el curripako. Aquest parentiu s'explica pel fet que els piapocos són originaris justament del Río Negro, des d'on van migrar seguint el Vaupés cap als territoris actuals.
La societat piapoco està integrada per clans patrilineals i exògams. A més dels casaments entre els diversos clans, són freqüents els matrimonis amb individus d'ètnies veïnes, com els sikuanis, els achagües o els sàlibes. Això afavoreix el contacte de llengües i el poliglotisme.
Desconeixem dades precises sobre el domini de l'espanyol en les comunitats indígenes, que presumiblement és alt. Els mestres de les escoles solen ser indígenes, tot i que això no vol dir que s'ensenyi la llengua autòctona i, de fet, part de les generacions més joves ja no la parlen. La comunitat està fent alguns intents de preservació i revitalització lingüística.
Existeix un diccionari bilingüe piapoco-espanyol: Klumpp, D. 1995, Vocabulario piapoco-español, Bogotà, Asociación Instituto Lingüístico de Verano.
La societat piapoco està integrada per clans patrilineals i exògams. A més dels casaments entre els diversos clans, són freqüents els matrimonis amb individus d'ètnies veïnes, com els sikuanis, els achagües o els sàlibes. Això afavoreix el contacte de llengües i el poliglotisme.
Desconeixem dades precises sobre el domini de l'espanyol en les comunitats indígenes, que presumiblement és alt. Els mestres de les escoles solen ser indígenes, tot i que això no vol dir que s'ensenyi la llengua autòctona i, de fet, part de les generacions més joves ja no la parlen. La comunitat està fent alguns intents de preservació i revitalització lingüística.
Existeix un diccionari bilingüe piapoco-espanyol: Klumpp, D. 1995, Vocabulario piapoco-español, Bogotà, Asociación Instituto Lingüístico de Verano.
dzinda
dzinda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zinza
- ca dzinda sin. compl.
- ca dzindza sin. compl.
- ca jinja sin. compl.
- ca zinja sin. compl.
- ar زينزا
- cy Zinza
- cy Dzinda sin. compl.
- cy Dzindza sin. compl.
- cy Jinja sin. compl.
- cy Zinja sin. compl.
- de Zinza
- de Dzinda sin. compl.
- de Dzindza sin. compl.
- de Jinja sin. compl.
- de Kizinza sin. compl.
- de Zinja sin. compl.
- en Zinza
- en Dzinda sin. compl.
- en Dzindza sin. compl.
- en Jinja sin. compl.
- en Zinja sin. compl.
- es zinza
- es dzinda sin. compl.
- es dzindza sin. compl.
- es jinja sin. compl.
- es zinja sin. compl.
- eu zinzera
- eu dzinda sin. compl.
- eu dzindza sin. compl.
- eu jinja sin. compl.
- eu zinja sin. compl.
- eu zinza sin. compl.
- fr zinza
- fr dzinda sin. compl.
- fr dzindza sin. compl.
- fr jinja sin. compl.
- fr zinja sin. compl.
- gl zinza
- gl dzinda sin. compl.
- gl dzindza sin. compl.
- gl jinja sin. compl.
- gl zinja sin. compl.
- gn sinsa
- gn dzinda sin. compl.
- gn dzindza sin. compl.
- gn jinja sin. compl.
- gn zinja sin. compl.
- it zinza
- it dzinda sin. compl.
- it dzindza sin. compl.
- it jinja sin. compl.
- it zinja sin. compl.
- pt zinza
- pt dzinda sin. compl.
- pt dzindza sin. compl.
- pt jinja sin. compl.
- pt zinja sin. compl.
- tmh Tazinzat
- tmh Dzinda sin. compl.
- tmh dzindza sin. compl.
- tmh jinja sin. compl.
- tmh zinja sin. compl.
- zh 怎扎语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic zinza se situa a la regió nord-oest de Tanzània, concretament a la costa sud-oest del llac Victòria. Els zinzes han rebut una forta influència dels sukumes, un poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, tot cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els zinzes i els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
dzindza
dzindza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zinza
- ca dzinda sin. compl.
- ca dzindza sin. compl.
- ca jinja sin. compl.
- ca zinja sin. compl.
- ar زينزا
- cy Zinza
- cy Dzinda sin. compl.
- cy Dzindza sin. compl.
- cy Jinja sin. compl.
- cy Zinja sin. compl.
- de Zinza
- de Dzinda sin. compl.
- de Dzindza sin. compl.
- de Jinja sin. compl.
- de Kizinza sin. compl.
- de Zinja sin. compl.
- en Zinza
- en Dzinda sin. compl.
- en Dzindza sin. compl.
- en Jinja sin. compl.
- en Zinja sin. compl.
- es zinza
- es dzinda sin. compl.
- es dzindza sin. compl.
- es jinja sin. compl.
- es zinja sin. compl.
- eu zinzera
- eu dzinda sin. compl.
- eu dzindza sin. compl.
- eu jinja sin. compl.
- eu zinja sin. compl.
- eu zinza sin. compl.
- fr zinza
- fr dzinda sin. compl.
- fr dzindza sin. compl.
- fr jinja sin. compl.
- fr zinja sin. compl.
- gl zinza
- gl dzinda sin. compl.
- gl dzindza sin. compl.
- gl jinja sin. compl.
- gl zinja sin. compl.
- gn sinsa
- gn dzinda sin. compl.
- gn dzindza sin. compl.
- gn jinja sin. compl.
- gn zinja sin. compl.
- it zinza
- it dzinda sin. compl.
- it dzindza sin. compl.
- it jinja sin. compl.
- it zinja sin. compl.
- pt zinza
- pt dzinda sin. compl.
- pt dzindza sin. compl.
- pt jinja sin. compl.
- pt zinja sin. compl.
- tmh Tazinzat
- tmh Dzinda sin. compl.
- tmh dzindza sin. compl.
- tmh jinja sin. compl.
- tmh zinja sin. compl.
- zh 怎扎语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic zinza se situa a la regió nord-oest de Tanzània, concretament a la costa sud-oest del llac Victòria. Els zinzes han rebut una forta influència dels sukumes, un poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, tot cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els zinzes i els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
