Diccionari nàutic

Vaixell concebut per al transport de trens, vehicles i persones d'una banda a l'altra d'un riu o d'un llac, o per un braç estret de mar.

Escarpa, de formes molt variades, emprada pels calafats per a obrir les costures del folre o de la coberta d'un vaixell o una embarcació de fusta, i introduir-hi l'estopa que evitarà les filtracions, o realitzar altres tasques pròpies del seu ofici.

Metall blanc, grisós, tenaç, dúctil, mal·leable i magnètic, molt important per la seva utilització industrial, sobretot en forma d'aliatges, d'acers i de foses.

Ruixó gros.

Eina petita, de forma semblant a la d'una escarpra, emprada pel calafat per a obrir el coment de les embarcacions.

Barreta de ferro, plana, de poc gruix, aprimada de baix però sense tall i acabada amb els costats un poc oblics de fora a dins que serveix per a treure la pasta dels racons.

Ferro punxegut que es clava en els topalls per a les grímpoles.

Instrument petit, semblat a un trepant, d'extrem còncau i amb el qual se sosté la valona, que fa de base per a la formació del cap del clau durant l'operació de reblat.

Eina petita, de forma semblant a una escarpra, amb fulla ampla i no gaire afinada, emprada pel calafat per a allisar i acabar el calafatejament d'una embarcació.

Acer mal·leable que conté una proporció molt baixa de carboni.