atracció analògica
atracció analògica
- ca analogia, n f
- ca atracció analògica, n f sin. compl.
- ca canvi analògic, n m sin. compl.
- es analogía
- es atracción analógica
- es cambio analógico
- fr analogie
- fr attraction analogique
- fr changement analogique
- en analogical attraction
- en analogical change
- en analogy
Definition
Tendència, present en totes les llengües, a regularitzar o uniformar les formes gramaticals o les estructures a partir d'unes altres de més freqüents, més regulars, més transparents o més congruents amb el sistema lingüístic.
Note
- Els canvis analògics són molt abundants, tant en un estadi sincrònic de la llengua (per exemple, la tendència actual de substituir imprés per imprimit) com en l'evolució diacrònica (els mots dilluns i dimecres, pertanyents a les dues primeres declinacions, no tenien originàriament ‑s final en el genitiu, die-lunae, die-mercurii, però la prengueren per analogia amb els altres dies de la setmana que sí que la tenien: die-martis, die-jovis, die-veneris). L'analogia és, així mateix, molt freqüent en el procés d'adquisició del llenguatge i, concretament, en l'adquisició de regularitats gramaticals. Tenint en compte la manera i les formes que intervenen en el canvi analògic, es diferencia l'analogia proporcional de l'anivellament analògic.
atracció d'un so
atracció d'un so
- ca atracció d'un so, n f
- es atracción de un sonido
- fr attraction d'un son
- en sound attraction
Definition
Metàtesi per la qual un so àton es desplaça en l'interior d'un mot fins a col·locar-se al costat d'un altre so tònic o articulatòriament més fort.
Note
- És molt freqüent la metàtesi de la iod. És el cas de febrer, provinent del llatí FEBR(U)ARĬU, que només s'explica pressuposant un estat intermedi *FEBRAIRU, en què hi ha atracció de la i de la tercera síl·laba a la segona.
atracció paronímica
atracció paronímica
- ca etimologia popular, n f
- ca atracció paronímica, n f sin. compl.
- ca etimologia creuada, n f sin. compl.
- ca homonimització, n f sin. compl.
- ca paretimologia, n f sin. compl.
- es atracción paronímica
- es etimología popular
- es homonimización
- fr attraction paronymique
- fr étymologie populaire
- en folk etymology
- en paronymic attraction
Definition
Fenomen d'analogia pel qual el parlant relaciona dues formes que, sense estar emparentades genèticament, posseeixen una certa similitud formal.
Note
- El resultat és l'alteració de la forma menys usual d'acord amb les característiques de la més emprada. És el cas de mussol 'furóncol palpebral', modificació de la solució etimològica uçol < HORDĔŎLUM per analogia amb el nom de l'ocell.
atribució
atribució
- ca atribució, n f
- es atribución
- fr attribution
- en attribution
Definition
Assignació a un subjecte d'una característica o propietat per mitjà d'un atribut.
Note
- Per exemple, l'assignació de la propietat expressada pel sintagma adjectival molt alt, que funciona com a atribut, al sintagma nominal subjecte el teu fill en l'oració El teu fill és molt alt. Aquesta relació sintàctica també es dona entre el predicatiu i el constituent sobre el qual predica, com per exemple entre el sintagma adjectival nerviosos, que funciona com a predicatiu, i el sintagma nominal subjecte els representants en l'oració Els representants se n'anaren nerviosos.
atribut
atribut
- ca atribut, n m
- ca complement atributiu, n m sin. compl.
- es atributo
- es complemento atributivo
- fr attribut
- fr complément attributif
- en attribute
- en attributive complement
Definition
Sintagma nominal, adjectival o adverbial que s'uneix al subjecte a través de la còpula en les oracions copulatives o atributives.
Note
- Per exemple, modista en l'oració Maria és modista.
aturat -ada
aturat -ada
- ca aturat -ada, adj
- ca chômeur [fr], adj sin. compl.
- ca At, adj abrev.
- es chômeur
- es parado ‑da
- fr chômeur ‑euse
- en chômeur
Definition
En gramàtica relacional, dit del sintagma nominal la funció profunda o originària del qual ha sigut assumida per un altre sintagma nominal.
Note
- El subjecte d'una oració activa, per exemple, es degrada a la categoria d'aturat en l'oració passiva, per tal com la funció de subjecte hi és desenvolupada pel primitiu objecte directe. Els elements aturats estan mancats d'algunes de les propietats gramaticals originàries: el nominal aturat de la passiva no concorda amb el verb, és un sintagma preposicional i ocupa posicions perifèriques.
augmentatiu -iva
augmentatiu -iva
- ca augmentatiu -iva, adj
- es aumentativo ‑va
- fr augmentatif ‑ive
- en augmentative
Definition
Dit del prefix o sufix que aporta un valor d'increment a la base a la qual s'adjunta.
Note
- Per exemple, el sufix ‑ot de peuot i el prefix extra- de extraplana. A vegades té connotacions pejoratives, com en grandàs. Per extensió, els mots amb prefixos o sufixos augmentatius també s'anomenen genèricament augmentatius.
autodominança
autodominança
- ca autodominança, n f
- es autodominio
- fr auto-domination
- en self-domination
Definition
En la representació arbòria, tipus de relació estructural en la qual un node domina un altre node de la mateixa categoria.
Note
- V. dominança.
autoinserció
autoinserció
- ca autoinserció, n f
- es autoincrustación
- fr auto-enchâssement
- en self-embedding
Definition
En gramàtica generativa, transformació que insereix una construcció sintàctica en una altra de la mateixa naturalesa.
Note
- La construcció inserida respon a una regla de reescriptura del tipus: X → Y + (X) + Z, i rep el nom de autoinserida. Per exemple, el procés d'inserció de l'oració El gat arrapà el gos en l'oració El gos bordà tota la nit té com a resultat l'oració El gos que el gat arrapà bordà tota la nit.
autòleg -òloga
autòleg -òloga
- ca autòleg -òloga, adj
- ca autònim -a, adj sin. compl.
- es autólogo ‑ga
- es autónimo -ma
- fr autologue
- fr autonyme
- en autological word
- en autonym
Definition
Dit del mot el significat del qual es pot aplicar a si mateix.
Note
- Per exemple, agut, que és un mot agut. S'oposa a heteròleg.
