anticadència
anticadència
- ca anticadència, n f
- es anticadencia
- fr anticadence
- en anticadence
Definition
Moviment ascendent del tonema o grup fònic final d'una cadena fònica.
Note
- És característic de l'entonació de les oracions interrogatives absolutes, per oposició a les declaratives.
anticipació
anticipació
- ca assimilació regressiva, n f
- ca anticipació, n f sin. compl.
- es anticipación
- es asimilación regresiva
- fr anticipation
- fr assimilation régressive
- en anticipation
- en anticipatory assimilation
- en regressive assimilation
Definition
Assimilació que es produeix quan el so assimilador segueix l'assimilat.
Note
- Per exemple, el pas del grup llatí rs en s, com en BŬRSA > bossa.
antiergativitat
antiergativitat
- ca antiergativitat, n f
- es antiergatividad
- fr antiergativité
- en antiergativity
Definition
Propietat de les llengües que presenten un sistema de cas gramatical en el qual una mateixa marca de cas és utilitzada per a tots els subjectes, i fins i tot per als complements directes quan el subjecte no és explícit, i una altra de diferent per als complements directes quan el subjecte sí que apareix explícit.
Note
- El gal·lés i el finés, per exemple, presenten aquest sistema.
antifonia vocàlica
antifonia vocàlica
- ca antifonia vocàlica, n f
- es antifonía vocálica
- fr antiphonie vocalique
- en reduplication with apophony
Definition
Onomatopeia formada per duplicació en la qual varia únicament la vocal.
Note
- Per exemple tic-tac.
antihiat
antihiat
- ca antihiat, adj
- es antihiato
- fr antihiatus
- en antihiatus
Definition
Dit del procediment utilitzat per a evitar un hiat.
Note
- Per exemple el canvi d'accent de la forma acaricia quan es pronuncia acar[ísja] en lloc de acaris[ía] o la inserció d'una consonant o una semivocal en les formes verbals sia (sia > siga) i veent (veent > veient), respectivament.
antimentalisme
antimentalisme
- ca antimentalisme, n m
- es antimentalismo
- fr antimentalisme
- en anti-mentalism
Definition
Concepció positivista del llenguatge desenvolupada originàriament als Estats Units a partir de les idees conductistes, que té com a un dels màxims representants el lingüista nord-americà Leonard Bloomfield.
Note
- Segons els postulats de l'antimentalisme, cal rebutjar tota aproximació mentalista i subjectiva a l'estudi del llenguatge i basar l'anàlisi del significat en les relacions estímul/resposta. D'acord amb aquest tipus de relacions, un estímul extern provoca una determinada resposta lingüística en el parlant; aquesta resposta alhora constitueix un estímul lingüístic en l'oient que pot provocar-hi una resposta lingüística o extralingüística.
antiomega
antiomega
- ca antiomega, n f
- es antiomega
- fr antiomega
- en antiomega
Definition
En gramàtica liminar, segona unitat, de símbol ϖ, de cadascun dels nivells d'anàlisi utilitzats en aquesta gramàtica.
Note
- El valor funcional d'aquesta unitat varia segons el nivell en què es trobe. En el nivell d'ordre (ω / ϖ), per exemple, antiomega té el valor funcional de rema o consegüent; en el nivell de concordança (ω = ϖ), en canvi, té el valor d'unitat concordada. S'oposa a omega.
antiontiu -iva
antiontiu -iva
- ca antiontiu -iva, adj
- es antiontivo ‑va
- fr antiontif ‑ive
- en antiontive
Definition
En la terminologia de Lucien Tesnière, dit de la segona persona del verb.
Note
- S'oposa a la primera o autoontiva.
antipassiva
antipassiva
- ca construcció antipassiva, n f
- ca antipassiva, n f sin. compl.
- es antipasiva
- es construcción antipasiva
- fr antipassif
- fr construction antipassive
- en antipassive
- en antipassive construction
Definition
Construcció oracional derivada de la construcció activa en la qual el subjecte és agent i el complement directe ha esdevingut un complement oblic.
Note
- Aquesta construcció s'utilitza sovint amb complements directes indefinits o amb complements directes afectats només parcialment per l'esdeveniment verbal. Les construccions antipassives són freqüents en les llengües ergatives.
antònim
antònim
- ca contrari, n m
- ca antònim, n m sin. compl.
- es contrario
- fr contraire
- en contrary
Definition
Unitat lèxica el significat de la qual s'oposa a una altra com a extrems d'una escala gradual.
Note
- Són contraris les parelles alt/baix, bo/dolent. S'oposa a contradictori i complementari.
