verb implicatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb implicatiu
verb implicatiu
- ca verb implicatiu, n m
- es verbo implicativo
- fr verbe implicatif
- en implicative verb
Definition
Verb que selecciona una oració completiva el valor de veritat o de falsedat de la qual és assumit pel parlant.
Note
- Tenint en compte les diferències respecte a aquest valor en contextos negatius i afirmatius, els verbs implicatius es poden classificar en implicatius dobles (la completiva és vertadera si són afirmats i falsa si són negats, com en el cas de aconseguir), implicatius dobles negatius (la completiva és falsa si són afirmats i vertadera si són negats, com en el cas de evitar), implicatius simples (la completiva és vertadera si són afirmats però no té valor definit si són negats, com en el cas de obligar) i implicatius simples negatius (la completiva és falsa si són afirmats i no té valor definit si són negats, com en el cas de dissuadir).