verb existencial - Diccionari de lingüística

Note

• El terme s'usa especialment per a referir-se al verb impersonal haver-hi i al verb existir, que expressen existència pura, però també a altres que indiquen que un fet té lloc (esdevenir-se, ocórrer, passar, succeir), que assenyalen mancança o sobra (faltar, mancar, sobrar, quedar, restar) o que fan referència a l'existència d'una obligació o necessitat (caldre). Aquests verbs es construeixen sovint amb un sintagma nominal indefinit que apareix posposat al verb i es comporta com a subjecte gramatical: Existeixen aspectes més interessants; No calen tantes explicacions. En el cas de l'impersonal haver-hi, l'argument intern no funciona com a subjecte gramatical en l'ús tradicional (Hi havia moltes persones interessades), però sí en l'ús col·loquial de diferents parlars (Hi havien moltes persones interessades).