perfet - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
perfet
perfet
- ca perfet, n m
- ca anterior, n m sin. compl.
- es perfecto
- fr parfait
- en perfect
Definition
En la tradició lingüística general, temps verbal que designa un esdeveniment passat que manté algun tipus de relació amb el moment de l'acte de parla.
Note
- Aquesta relació pot variar segons les llengües i fins i tot segons el context en què s'utilitza el temps. El perfet, així, pot assenyalar un resultat present producte d'un esdeveniment anterior, un esdeveniment que s'inicia en el passat i que perdura fins al present, un esdeveniment anterior pròxim al present o inclòs en un interval temporal que també inclou el present, etc. En català, el temps que presenta algunes d'aquestes propietats és el format amb l'auxiliar haver, conjugat en present, i un participi. Cal tenir en compte, però, que en la nostra tradició gramatical, aquesta forma perifràstica també ha rebut el nom de indefinit o de pretèrit indefinit, i que el terme pretèrit perfet s'ha utilitzat sovint per al temps de formes com ara cantí o vaig cantar. Des d'una perspectiva diacrònica, és bastant normal que els perfets acaben gramaticalitzant-se com a passats. Pel que fa a les llengües romàniques, aquesta evolució s'ha produït en francés i romanés estàndard i en els dialectes septentrionals de l'italià.