harmonia vocàlica - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
harmonia vocàlica
harmonia vocàlica
- ca harmonia vocàlica, n f
- ca harmonització, n f sin. compl.
- es armonía vocálica
- es harmonización
- fr harmonie vocalique
- en vowel harmony
Definition
Fenomen consistent en l'assimilació de certes propietats fonològiques d'unes vocals a les altres, de manera que totes les vocals d'una unitat morfològica o prosòdica acaben compartint aquestes propietats (posterioritat, labialització, altura, arrel avançada, etc.).
Note
- Els fenòmens d'harmonia vocàlica es donen en moltes llengües i dialectes. Dins del català és especialment rellevant l'harmonia vocàlica que presenten molts parlars valencians. En aquest cas, les vocals mitjanes baixes tòniques /ɛ́/ i /ɔ́/ expandeixen, respectivament, els trets anterior i labial cap a la vocal /a/ situada en la síl·laba contigua i final del mot, i donen lloc a pronúncies del tipus [dɔ́nɔ] de dona o [pɛ́ɾlɛ] de perla. També es poden caracteritzar com a harmonia vocàlica les pronúncies del tipus c[u]sir de cosir o t[u]ssir de tossir en aquells parlars que generalment mantenen la /o/ en síl·laba àtona, ja que el tret tancat de la vocal tònica s'expandeix a la pretònica. Aquests darrers casos de tancament vocàlic han rebut tradicionalment el nom de metafonia o inflexió vocàlica.
