argument - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
argument
argument
- ca argument, n m
- ca functor, n m sin. compl.
- es argumento
- fr argument
- en argument
Definition
En lògica de predicats, expressió que apareix precisada o relacionada amb una altra expressió per mitjà d'un predicat.
Note
- Així, en la proposició francés (Eustaqui), el predicat francés assenyala una propietat de l'argument Eustaqui; en canvi, en la proposició escriure (Eustaqui, la carta), el predicat escriure estableix una relació entre els arguments Eustaqui i la carta. En gramàtica, equival a les nocions de subjecte o complement. Els predicats poden ser classificats segons el nombre d'arguments, o valència, que exigisquen. Es parla, així, de predicats zeroargumentals com ploure, monoargumentals com córrer, biargumentals com menjar i triargumentals com regalar.
