alfa - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
alfa
alfa
- ca alfa, n f
- es alfa
- fr alpha
- en alpha
Definition
En gramàtica generativa, variable, de símbol α, utilitzada per a generalitzar i simplificar una regla o una definició.
Note
- Per exemple, α és la categoria rectora de β si α conté β, un rector de β i un subjecte accessible a β. En semàntica i en fonologia generativa, també s'utilitza per a indicar concordança en l'especificació de trets. Així, la notació [αposterior] > [αlabialitzat], referida a les vocals d'una llengua, indica que si una vocal presenta el tret [+posterior] també tindrà el tret [+labialitzat] i, al revés, si té el tret [−posterior] també tindrà el tret [−labialitzat].
